Versió en PDF - Fundació Noguera

1090 ARXIU MUNICIPAL DE GIRONA
de Bianya, pagesos, sobre la controvèrsia entre Esteve Collferrer,
cavaller de la vila d’Olot, senyor útil i propietari del mig mas
Illadamunt, de la parròquia de Sant Joan les Fonts, amb les seves
terres, honors i possessions, i Benet Riba, senyor útil i propietari
dels mitjos masos Illadevall i Casademont, de l’esmentada
parròquia, amb les seves honors i possessions. El motiu de la
discòrdia era una peça i rovira del mas Eixamar, que pertanyia
al mas Casademont, i una altra anomenada els Mallols, situada
sota el quintà del mas Eixamar, de les pertinences del mas
Illadevall. Benet Riba defensava que s’estenien tant com el mas
Eixamar i que anaven fins a la divisió de la vegueria de
Camprodon amb la baronia de Castellfollit. Esteve Collferrer
afirmava que no podien pujar més amunt d’un camí missader
que hi havia al lloc i reclamava unes guixeres a cerç, en una
carena que davalla fins al camí missader que va del mas
Illadamunt a l’església de Sant Joan les Fonts. Els àrbitres
adjudiquen a Benet Riba i els seus hereus, amb els mitjos masos
Illadevall, Casademont i Eixamar, les peces anomenades els
Mallols i Rovira però sense que puguin pujar més amunt del camí
missader que va dels masos Eixamar i Illadamunt a l’església
de Sant Joan les Fonts, ni més amunt d’una carena, segons el
traçat que proposa la sentència. Estableix uns nous termes que
fixin la delimitació de les propietats amb intervenció dels síndics
de la Vall de Bianya. Adjudica a Esteve Collferrer la part que anava
damunt de l’esmentat camí missader i carena. La guixera queda
dins el terme de Benet Riba, però la sentència adjudica l’empriu
perpetu a Esteve Collferrer i Benet Riba li ha de permetre el pas
fins a l’esmentada guixera. D’altra banda, ni Benet Riba ni els
seus successors haurien de donar llenya als Collferrer per coure
el guix. La sentència no comprèn les peces de terra que es tinguin
dins el terme de la baronia de Castellfollit. Es dóna el termini
d’un any perquè la sentència passi a ser definitiva i en aquest
termini es podrà demanar que es corregeixin les coses ambigües
del text. Ambdues parts l’haurien de lloar i pagar les despeses
i salaris ocasionats.
Lata fuit huiusmodi arbitralis sententia [...] die martis undecima
mensis ianuarii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo
quinquagesimo octavo.
Joan Morató, de la vila d’Olot, notari per tot Catalunya per autoritat
apostòlica i reial.