Versió en PDF - Fundació Noguera

CATÀLEG DE PERGAMINS DEL FONS DE L’AJUNTAMENT DE GIRONA 1189
com a síndics i procuradors de la Universitat de Girona, vengueren
a Isabel, esposa de Bernat Samsó, ciutadà de Girona
difunt (Pere Pinós, notari, 30 de novembre de 1417). Pertanyia
a Leandre, fill i hereu de Joan Samsó, i a aquest com a fill i
hereu de Miquel Samsó (capitulacions matrimonials de Joan
Samsó amb Marimunda, la seva esposa, fetes per Joan Port,
notari de Perpinyà, el 5 de març de 1562). Miquel Samsó l’heretà
del seu pare Joan Samsó (testament en poder de Nicolau Roca,
notari, 27 d’octubre de 1519). Aquest últim el tenia com a fill
més gran de Rafael Samsó, el qual havia succeït Francesc Samsó
i Antònia, filla d’aquest últim, d’acord amb la sentència arbitral
a la causa entre Rafael Samsó i Joan Blan de Riba, donzell,
donada a Vilafranca de Conflent el 12 de març de 1463 (Bernat
Samaler, notari de Perpinyà). Una meitat pertanyia a Rafael
Samsó per definició en virtut de l’esmentada sentència de la
meitat de l’heretat del seu germà difunt Francesc Samsó, ciutadà
de Girona, feta per Antònia, filla única de l’esmentat Francesc
Samsó i esposa de Guillem de Perapertusa, senyor de la baronia
de Jóc. A Antònia li pertanyia com a filla de Francesc Samsó
i de la seva esposa Iolanda, els seus pares, per donació feta pel
seu pare (Bernat Escuder, notari, 3 de setembre de 1457). L’altra
meitat de l’heretat de Francesc Samsó havia pertangut a Joan
Blan de Riba, donzell domiciliat a Perpinyà, per la sentència
donada el 15 de desembre de 1497. Aquesta meitat va pertànyer
a Miquel Samsó, fill de Joan Samsó, en virtut de la sentència
arbitral dictada per Lluís Desplà, canonge i ardiaca major de la
seu de Barcelona, i Ramon de Mont-rodon, canonge de l’esmentada
seu, doctor en dret canònic, àrbitres escollits per Joan Samsó,
en nom propi i com a procurador de la seva mare Francina,
tutora de Miquel Samsó, així com de Ramon Samsó i de Gabriel
Samsó, germans de l’esmentat Joan, d’una banda, i Joan Francesc
Andreu, donzell domiciliat a Perpinyà, com a pare i legítim
administrador de Pere Antic Blan, àlies Andreu, fill seu i hereu
universal juntament amb Marquesa, filla de Berenguer d’Oms,
menors d’edat, domiciliats a la mateixa vila; de Joan Blan, àlies
Riba, també de Perpinyà, i de la seva esposa Beatriu, en qualitat
de procurador assignat per Berenguer d’Oms, com a pare i legítim
administrador de l’esmentada Marquesa, de l’altra banda. D’acord
amb la sentència, Joan Francesc Andreu i Berenguer d’Oms, en
nom dels esmentats hereus, feren cessió de tots els censals que
tenien com a successors d’Antònia, casada en les seves darreres