Versió en PDF - Fundació Noguera

1212 ARXIU MUNICIPAL DE GIRONA
1580
1574, novembre, 12. Girona
Cessió de censal atorgada per Lluís Sarriera, donzell habitant de
Barcelona, com a procurador de Constança Terré d’Icart i de
Sarriera, vídua de Frederic Terré i d’Icart, habitant de Barcelona,
a favor de Francesc Miquel de Santceloni, ciutadà de Girona,
com a administrador durant aquest bienni de la Taula de Canvi
o de Dipòsits Comuns de la ciutat i en virtut d’un privilegi reial
concedit a l’esmentada Taula. Cedeix un censal de 22 lliures, 18
sous i 4 diners de pensió anual i 550 lliures de preu. Era part
d’un altre de 1.300 lliures barceloneses de preu que Pere Miró,
Miquel Pere, notari, i Miquel Vilar, apotecari, com a síndics i
procuradors de la Universitat de Girona, vengueren a Pere de
Torrent, ciutadà de Barcelona, i a Francesc de Segurioles, ciutadà
de Girona (Joan Safont, notari, 8 de juny de 1420). Pertanyia
a l’esmentada Constança per cessió i insolutumdació atorgada
per Joan de Sarriera i de Gurb, donzell domiciliat a Girona, en
nom propi i com a marit i procurador de Joana de Sarriera, filla
del difunt donzell Miquel de Sarriera, senyor de Vulpellac. Joana
el tenia com a hereva instituïda en segon lloc del seu pare, per
mort del seu germà Pere de Sarriera, impúber (testament de 3
de novembre de 1557 clos pel notari Miquel Pesans, de Vulpellac).
Miquel Sarriera l’heretà de la seva mare Elionor Samsó, esposa
d’Antoni Sarriera. Aquesta el tenia com a filla única de Bernat
Samsó, donzell, i de la seva esposa Isabel, com a hereva del seu
pare, segons sentència arbitral entre Antoni Sarriera, senyor de
Vulpellac, en nom propi i com a procurador de l’esmentada
Elionor, d’una banda, i Narcís Despuig, ciutadà de Girona, en
nom propi i com a procurador d’Aldonça, filla seva i de la seva
difunta esposa Aldonça, com a hereva d’Isabel, esposa de Bernat
Despuig, tia de Narcís Despuig. Aquesta sentència fou dictada
pels àrbitres Carles Viver i Pere Melcior Tort de Llobregat, doctors
en lleis de Girona, el 30 d’agost de 1516, i closa pel notari Joan
Guilana. Havia pertangut a Simó Samsó i de Sarriera, com a
fill i hereu de la seva mare Margarida, esposa de Simó Samsó,
el seu pare (testament de 13 de setembre de 1438 en poder de
Pere Anglada, notari de Banyoles). Margarida el tenia per donació
i cessió de Pere Serra, ciutadà de Girona (Miquel Pere, notari,
3 d’agost de 1435) i aquest, per donació i cessió de Bernat de
Barques, mercader de Perpinyà (7 de març de 1423), el qual el