Versió en PDF - Fundació Noguera

810 ARXIU MUNICIPAL DE GIRONA
per Pere Miró i els seus cosíndics de la Universitat a Magdalena,
llavors abadessa del monestir, per 880 lliures (Pere Pinós, 23 de
desembre de 1417); un censal de 120 sous de pensió anual que
també reben sobre la Universitat, venut per Pere Miró i els seus
cosíndics a l’esmentada Magdalena (Joan de Font, 17 de juny
de 1421); un censal de 116 sous i 8 diners barcelonesos de pensió
anual i 140 lliures de preu que reben sobre la Universitat i que
Pere Miró i els seus cosíndics vengueren a l’esmentada Magdalena,
abadessa (Joan de Font, 16 de juny de 1421); un censal de
88 sous de pensió anual i 110 lliures de preu que Joan Cavalleria
i Jaume de Santceloni, ciutadans, com a síndics i procuradors
de la Universitat de Girona, vengueren a Sança de Busquets,
abadessa (Nicolau Roca, 20 d’abril de 1451); un censal de 5 sous
anuals de pensió i 5 lliures de preu que eren part d’un altre de
6 lliures i 5 sous de pensió i 250 lliures de preu, venut per Francesc
de Santceloni i els seus cosíndics a Francesca, esposa de Guillem
Hospital (Guillem de Donç, 2 d’agost de 1403); un censal de 50
sous de pensió i 50 lliures de preu que Bernat Estruç, cavaller,
hereu del difunt Guillem Llobet, notari de Girona, va vendre a
l’abadessa del monestir (Miquel Humbert, 5 de juliol de 1447),
en el qual va obligar 40 lliures, 8 sous i 4 diners que l’esmentat
Bernat rebia sobre la ciutat de Girona; un censal de 50 sous de
pensió anual i 50 lliures de preu que Bernat Estruç vengué a
l’abadessa del monestir (Miquel Humbert, 20 de setembre de 1448);
finalment, un censal reduït a 33 sous de pensió anual i 33 lliures
de preu que Caterina, vídua de Joan de Margarit, cavaller, i Joan
Margarit, llur fill, vengueren a l’abadessa del monestir (Bernat
Ferran, 12 d’octubre de 1425), en què obligaren 23 lliures, 6 sous
i 8 diners que rebien sobre la Universitat de Girona. Joan Samsó,
cavaller domiciliat a Girona, s’erigeix en fidejussor amb
consentiment de Margarida, la seva esposa, i Rafael Samsó, el
seu germà, i obliga dos censals, un de 10 lliures anuals i 250
lliures de preu, que Ramon Samsó, menor d’edat, Bernat
Vilarmau i Nicodem de Puig, com a síndics de la Universitat
de Girona, li havien venut el 19 de juliol de 1450, i un altre de
6 lliures i 2 sous anuals i 122 lliures de preu que Elionor, esposa
de Joan [...], donzell del lloc de Poito, diòcesi de Lucene, vídua
de Francesc Desvern, ciutadà de Girona, filla del difunt Ramon
Samsó, sènior, ciutadà, li va vendre el 12 d’octubre de 1479 (Pere
Escuder, notari), en el qual va obligar un censal de 25 lliures
de pensió que rebia sobre la Universitat de Girona.