Versió en PDF - Fundació Noguera

720 ARXIU MUNICIPAL DE GIRONA
de Ripoll, i a la seva esposa Brígida, filla de l’esmentat Pere
Conques.
Actum est hoch Gerunde die tricesima prima mensis martii
anno a nativitate Domini millesimo quadringentesimo quinquagesimo.
Pere Escuder, notari públic per autoritat reial, substitut de l’hereu
del difunt Jaume de Campllong, notari de Girona i escrivà de la
Universitat, de les notes del notari Nicolau Roca.
Registre específic: 2011.
823 × 719 mm.
930
1450, març, 31. Girona
Creació i venda de censal atorgada per Bernat de Vilarmau, mercader,
i Nicodem de Puig, paraire, ciutadans de Girona, com a síndics
i procuradors de la Universitat de l’esmentada ciutat juntament
amb Ramon Samsó, ciutadà difunt de Girona (procura de 13
d’abril de 1445 closa per Miquel Pere, notari), amb la finalitat
de lluir censals d’interès alt i vendre’n d’altres de pensió més
reduïda, amb permís atorgat per la reina Maria donat el 5 d’octubre
de 1442. Venen a Francesc Samsó, ciutadà de Girona, un
censal de 80 lliures de moneda barcelonesa de tern de pensió anual
i 2.000 lliures de preu que reben per mitjà de la taula de canvi
de Joan Rovira, canvista de Girona. Seran utilitzades per lluir
els censals següents: 35 lliures i 5 sous en un de 7 lliures anuals
i 168 lliures de preu que Pere Miró i els altres cosíndics vengueren
a Francesc Andreu, prevere de l’església de Sant Miquel d’Amer
(Joan de Font, notari, 15 de novembre de 1419); 1.000 lliures
en un de 4 lliures, 3 sous i 4 diners anuals que Pere Miró i els
altres cosíndics vengueren a mestre Pere Ramon, llavors vicari
del convent dels frares predicadors, en nom del convent (Joan
de Font, 6 de desembre de 1420); 400 lliures en un de 16 lliures,
13 sous i 4 diners anuals que en temps de la seva creació era
de 40 lliures de pensió anual i 500 lliures de preu, que Jaume
Beuda, com a síndic, va vendre al difunt Pere de Santmartí, doctor
(Guillem de Donç, 4 de desembre de 1386) i que ara tenia Guillem
Espígol, com a paborde de l’Almoina del Pa de la Seu de Girona;
100 lliures en la lluïció de 4 lliures, 3 sous i 4 diners anuals
que eren part d’un censal de 50 lliures anuals i 1.300 lliures de
preu que Pere Miró i la resta de cosíndics vengueren a Francesc