Versió en PDF - Fundació Noguera

CATÀLEG DE PERGAMINS DEL FONS DE L’AJUNTAMENT DE GIRONA 951
o camp de Sant Jordi, d’una vessana d’extensió. A orient, afronta
amb l’honor de Miquel Colomar mitjançant el camí que va a Sant
Jordi; a migdia, amb l’honor de l’atorgant que fou de Pere Barceló;
a occident, amb el torrent, i a cerç, amb l’honor de Miquel
Colomar. Presta la tasca. En dissetè lloc, un camp anomenat la
Costa, Feixes o camp de les Oliveres, de dues vessanes d’extensió.
A orient, afronta amb el torrent; a migdia, amb l’honor que
l’atorgant té per la pabordia de Xunclà; a occident, amb l’honor
de l’atorgant, i a cerç, amb l’honor de Miquel Colomar. Presta
la tasca. Per totes les possessions esmentades també prestava
terços, lluïsmes, foriscapis, fermes, fadigues, dret d’empara i
retenció i altres drets de domini directe.
Actum est hoc in castro Sancti Georgii de Vallibus die decima
mensis februarii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo
vicesimo quinto.
Joan Pagès, prevere, notari públic de Sant Jordi Desvalls, substitut
d’Antoni Teixidor, notari per autoritat del senyor d’aquest terme.
Registre específic: 1987.
Tinta força esvanida. Estava encolat per la part superior. 577 × 430 mm.
1230
1525, març, 12. La Tallada d’Empordà
Capitulacions matrimonials de Margarida, filla de Joan Fortià, pagès
de la Tallada, i de la seva esposa Anna, amb Jaume Pujol, hereu
de Miquel Pujol, pagès de Colomers. Els pares de Margarida i
Pere Fortià, el seu hereu, li fan donació inter vivos, per raó del
seu matrimoni, de 100 lliures barceloneses i tots els vestits i joies
que li pertanyien. Si moria sense descendència legítima o aquesta
no arribava a l’edat de testar, els béns haurien de retornar als
donants o a qui ells disposessin a excepció de 35 lliures amb
les quals Margarida podria testar i fer les seves voluntats. La núvia
aporta els seus béns esmentats com a dot i el seu futur marit
li correspon amb una quantitat equivalent dels seus. Per restituir
el dot obliga tots els seus béns i drets i la devolució es faria amb
els mateixos pagaments i terminis amb què havia estat rebut.
Es tornarien els vestits i joies de Margarida llevat del vestit nupcial
o millor vestit i de les joies d’or, plata o corall.
Actum est hoc in castro de Talliata die duodecima mensis marcii
anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo vicessimo quinto.