Versió en PDF - Fundació Noguera

1136 ARXIU MUNICIPAL DE GIRONA
Calçada, Pere Urgell, Joan Torrent i Antoni Maçanet, frares del
convent. Els ven un censal de 50 sous barcelonesos anuals de
cens i 50 lliures de preu que els compradors paguen amb 30 lliures
procedents de la lluïció a en Pou, de Campllong, i a en Gelabert,
de Sant Andreu Salou; amb 2 lliures procedents de la lluïció a
Pere Riera, de Sant Salvador de Breda, i amb 18 lliures de les
40 que van rebre de Narcís Baürt per l’establiment d’un camp.
Per assegurar el pagament del censal obliga les cases i heretat
anomenada de la Manola, situades al veïnat del mateix nom, fora
i a prop de les muralles de Girona, i l’heretat i mas anomenat
de Querol, situat a la parròquia de Dosquers. Jeroni i Francesc
Desvern s’erigeixen en fidejussors.
Segueix àpoca.
Actum est hoc Gerunde die quinto mensis iunii anno a nativitate
Domini millesimo quingentesimo sexagesimo octavo.
Joan Jobrea, notari públic per autoritat reial, substitut de l’hereu
del difunt Jaume de Campllong, notari públic de Girona.
Registres específics: 2967 i 2968.
470 × 631 mm.
1494
1568, novembre, 13. Barcelona
Creació i venda de censal atorgada per Francesc Dalmau de
Rocabertí, vescomte de Rocabertí i senyor de Peralada, i Jaume
Tagamanent i de Rocabertí, habitant de Granollers i Barcelona,
germans, necessitats de diners per a l’expedició de certs negocis,
a favor de Guerau Miquel, donzell i senyor de Palau-sator. Li
venen un censal de 1.000 sous barcelonesos de cens anual i 1.000
lliures de preu, pel pagament del qual obliguen els censos, fruits,
rèdits, eixides, provinences, delmes, tasques, agrers, drets, béns
i part dels esplets que l’esmentat Francesc Dalmau tenia per dret
propi i en franc alou sobre uns molins situats al terme de Gualta,
conjuntament amb la jurisdicció civil i criminal alta i baixa, i
mer i mixt imperi, com a hereu universal de Iolanda de Rocabertí
i Sarriera, la seva mare difunta (testament sacramental fet a
Barcelona el 2 d’octubre de 1513 pel notari Honorat Jovell, regent
de l’escrivania dels testaments sacramentals de Barcelona).
Iolanda el tenia per donació de Joan Oliver, burgès habitant de
Gualta (donació feta a Gualta el 19 de maig de 1511 per Pere