Versió en PDF - Fundació Noguera

1000 ARXIU MUNICIPAL DE GIRONA
de l’administració de la present fundació, i que amb el preu es
comprin censos anuals per sustentar l’esmentat prevere. En
cinquè lloc, deixa l’hort que posseeix en alou a la cellera de Cervià,
de dos saions d’extensió. A orient, afronta amb l’honor d’en Galí;
a migdia, amb la muralla del castell de Cervià mitjançant camí;
a occident, una part amb un pati contigu a la muralla i una
altra amb l’eixida i entrada d’un portal de l’esmentada muralla,
mitjançant camí, i a cerç, amb el celler de Pere Arnau i amb
un altre d’en Quintana, mitjançant camí. El tenia per compra
a Bernat de Foixà, senyor del castell de Foixà, amb retenció per
part de l’esmentat senyor de la senyoria directa, amb prestació
d’un cens consistent en 1 diner anual. Amb posterioritat, Bernat
de Foixà li havia venut la senyoria directa. Aquest hort havia
estat establert per ell mateix, amb un cens anual de 3 sous, amb
retenció de la senyoria directa, cens i senyoria que serien per al
prevere. Finalment, deixa diversos béns mobles i tota la resta dels
seus béns. Reté la quantitat de 10 lliures per testar i fer les seves
voluntats. De les almoines que es rebessin de fora de la ciutat
de Girona, se’n farien tres parts, dues serien per al prevere que
la servís i la tercera s’invertiria en la sustentació de la capella;
les que es rebessin de la ciutat de Girona serien totes del prevere.
Les almoines d’or, argent i pedres fines s’haurien d’invertir en
l’obra de la capella, així com els presents llevat dels inferiors a
5 sous que pertanyien al prevere. Aquest, en començar la seva
servitud, hauria de fer inventari dels béns, i en deixar-la, ell o
el seu hereu, haurien de restituir els béns perduts. Hauria de
portar un llibre per a les donacions superiors a 5 sous i donar
comptes al jurat menor de la ciutat de Girona. Si l’atorgant moria
de la malaltia que patia, volia que dels béns de la present donació
es fes un vestit de dol per a Joana, vídua d’Antoni Honrat, germà
de l’atorgant, de Viladasens. Els seus béns haurien de ser venuts,
amb coneixement de Pere Mascort, prevere beneficiat de la seu,
i els diners haurien d’invertir-se en l’obra de l’esmentada capella,
després d’haver pagat els deutes i obligacions contrets. Mentre
visqués, continuaria essent senyor i usufructuari de l’esmentada
capella amb els seus fruits, obtencions i emoluments i dels béns
donats per l’atorgant. Per després de la seva mort, en fa donació
a Pere Mascardell, clergue de Cervià, el seu fillol, de setze anys.
Posat cas que l’atorgant morís abans que la capella no hagués
estat coberta amb volta ni tingués altar major, les esmentades
rendes i béns s’haurien d’invertir en l’acabament de les obres,