Versió en PDF - Fundació Noguera

CATÀLEG DE PERGAMINS DEL FONS DE L’AJUNTAMENT DE GIRONA 959
sagristà major de la seu de Girona, resident a Roma, amb consens
i voluntat del vicari general i el Capítol de la seu, a favor de Diana
Torroella, abadessa del monestir de Santa Maria de Cadins,
traslladat al Mercadal de Girona, de les propietats comprades pels
jurats i adjunts de la Universitat de Girona per construir el nou
monestir de Santa Maria de Cadins, sota domini directe del
sagristà major de la seu de Girona. Això és, en primer lloc, un
alberg amb verger i eixida, venut pel difunt Joan Cerdà, draper
de Girona, que tenia per compra a Joana de Vilarig, i és on ara
hi ha construïda la casa abacial. A orient, afrontava amb el carrer;
a migdia, una part amb l’hort i cases de Bernat Fontanet, una
altra amb un carreró i una altra part amb les cases derruïdes
que van pertànyer al difunt Pere de Santmartí, ciutadà de Girona;
a occident, amb un verger de la casa del difunt Joan Marcó,
ciutadà de Girona, i a cerç, amb el camí mitjançant un rec. Va
ser venut el 12 de novembre de 1492 per 65 lliures. En segon
lloc, un verger amb alberg contigu que, a orient i migdia,
afrontava amb el carrer; a occident, una part amb un carrer ara
tancat, adjunt al monestir, i una altra amb l’alberg que fou de
Joan Cerdà, i a cerç, amb el verger venut per l’esmentat Joan
Cerdà el 27 de novembre de 1492. En tercer lloc, dos albergs
contigus venuts per Guillem Sunyer i el seu fill Gabriel que van
pertànyer al difunt Pere de Santmartí, ciutadà de Girona. A orient,
afrontaven una part amb l’alberg de l’esposa de Jaume Pou,
paraire, que fou d’en Puig, també paraire, una altra amb l’alberg
que va pertànyer a en Fontanet i una altra part amb el carrer
esmentat; a occident, amb l’honor del difunt Joan Marcó, ara
propietat del monestir, i a cerç, amb els patis del monestir que
foren de Joan Cerdà. La part de cerç era tinguda per la sagristia
major de la seu (foren venuts el 29 de novembre de 1492). En
quart lloc, un verger prop de l’església de Santa Susanna, que
afrontava, a orient, amb un verger que va pertànyer a Joan Marcó;
a migdia, amb un verger que fou de Francesc Altimir; a occident,
amb el carrer anteriorment descrit, i a cerç, amb un altre carrer
(venut el 13 de juliol de 1493). D’altra banda, l’atorgant redueix
els censos sobre aquestes propietats a 40 sous barcelonesos que
s’han de pagar per la festa de Sant Pere i Sant Feliu en
compensació dels terços, lluïsmes i foriscapis que la sagristia
major de la seu perdria en el futur per raó de les esmentades
vendes, quantitat que s’afegiria al cens de 24 sous i 10 diners
que ja es pagava per aquestes possessions.