Vaixell de paper XX PDF - Escola TECNOS
Vaixell de paper XX PDF - Escola TECNOS
Vaixell de paper XX PDF - Escola TECNOS
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
plujosa. Avui han caigut les primeres gotes <strong>de</strong> la temporada.<br />
Aquí quan plou tothom està molt content perquè les pluges<br />
van molt bé pels conreus. Els nens sortim fora a mullar-nos i<br />
aixequem el cap amb la boca oberta perquè ens hi entri l’aigua.<br />
També saltem pels bassals i ens esquitxem els uns als altres.<br />
L’únic problema és que a casa tenim goteres i l’aigua es cola<br />
pel sostre i cau al terra <strong>de</strong> ciment. Com que no po<strong>de</strong>m pagar-nos<br />
les reparacions hem d’apartar els llits i mirar que no se’ns mulli<br />
la roba. La mare posa cubells repartits pel terra per dues coses,<br />
per aprofitar l’aigua <strong>de</strong> la pluja i perquè no es mulli el terra.<br />
Llavors hem <strong>de</strong> vigilar <strong>de</strong> no trepitjar els cubells. El pare ens ha<br />
explicat que no hem <strong>de</strong> malgastar l’aigua perquè hi ha senyors<br />
molt savis en uns països molt llunyans que diuen que, per culpa<br />
<strong>de</strong> les fàbriques que hi ha al món, d’aquí a uns anys, no plourà<br />
i no hi haurà aigua. I ell perdrà la feina perquè ell és jardiner i<br />
si no té aigua no es podrà cuidar <strong>de</strong> les plantes i <strong>de</strong> les flors <strong>de</strong><br />
l’home per a qui treballa. Això ens preocupa; per què si no tenim<br />
aigua, com cuidarem les plantes <strong>de</strong> l’hort? Com menjarem?<br />
Tancarien l’escola, els nens ens posaríem malalts, les persones<br />
que estiguessin a l’hospital es moririen, també les gallines, les<br />
vaques i tots els altres animals. Els llacs i els rius s’assecarien,<br />
els mars i els oceans també i no quedaria ni una gota d’aigua en<br />
tot el món, igual que <strong>de</strong> persones, no n’hi hauria cap.<br />
Però jo no crec que això passi perquè si aquests senyors<br />
que són tan savis <strong>de</strong>uen saber com evitar-ho i són bons. I les<br />
fàbriques també s’adonaran <strong>de</strong>l que està a punt <strong>de</strong> passar i no<br />
crec que tot això passi mai mentre hi hagi gent que sàpiga i<br />
pugui aturar-ho. Oi?<br />
EL DIARI DE RASKOLNIKOV<br />
Sara Weichsel (1r ESO)<br />
Il·lustració <strong>de</strong> Maria Closa (3r ESO)<br />
Una vegada més, fem camí sense<br />
saber on dormirem aquesta nit. Anem en<br />
direcció sud-oest, seguint el curs <strong>de</strong>l riu<br />
que ens permet pescar, alimentar-nos i tenir<br />
aigua per beure. Els meus companys<br />
i jo hem sortit d’Irkutsk, una ciutat prop<br />
<strong>de</strong>l llac Baikal a trenc d’alba. En aquesta<br />
ciutat hem aprofitat per intercanviar aliments,<br />
pells i altres merca<strong>de</strong>ries.<br />
La nostra tribu és una tribu petita,<br />
formada per divuit persones. El nostre<br />
cap es diu Fiodor i ho és <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la vegada<br />
que va caçar un tigre siberià, que portava<br />
un parell <strong>de</strong> setmanes perseguint-nos,<br />
<strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> tornar <strong>de</strong>l nostre viatge <strong>de</strong><br />
PrimorskiKrai, a Corea, ja fa bastant<br />
anys. Aquest fet va ser <strong>de</strong>finitiu per al<br />
seu nomenament.<br />
També hi ha el meu millor amic, que<br />
és el nostre astròleg i guia, anomenat<br />
Kostya, amb el qual <strong>de</strong>s que jo puc recordar<br />
hem anat sempre junts. El responsable<br />
<strong>de</strong> comerciar és en Timosha, que és<br />
un home molt gran, amb molta experiència i que parla moltes<br />
llengües diferents. Hi ha quatre persones més, que s’encarreguen<br />
<strong>de</strong> cuidar i alimentar els cavalls, el mitjà <strong>de</strong> transport que fem<br />
servir habitualment. Valya és la nostra xaman, que s’encarrega,<br />
quan cal, <strong>de</strong> curar les malalties, tant <strong>de</strong>ls membres <strong>de</strong> la tribu<br />
com <strong>de</strong> les que po<strong>de</strong>n tenir els animals. La resta <strong>de</strong>l membres<br />
són ajudants. Jo sóc el cuiner i em dic Raskolnikov.<br />
Hem marxat d’Irkutsk en la direcció indicada, perquè necessitem<br />
trobar un lloc on hi hagi més vegetació que la que en<br />
aquesta època <strong>de</strong> l’any po<strong>de</strong>m trobar per les terres altes i la<br />
temperatura sigui més agradable. Aquí el fred comença a ser<br />
insuportable.<br />
En Kostya ha <strong>de</strong>cidit que aquest nit acamparem no gaire<br />
lluny d’aquí, en una plana que queda arrecerada <strong>de</strong>l vent <strong>de</strong>s<br />
d’on es po<strong>de</strong>n veure, dibuixats a l’horitzó, els pics més alts <strong>de</strong><br />
les muntanyes Tanna-Ola, que <strong>de</strong>staquen per la seva particular<br />
silueta.<br />
Quan arribem a la plana i mentre acaben <strong>de</strong> muntar el campament,<br />
començo a encendre els fogons per tal <strong>de</strong> preparar una<br />
carn cuita i unes verdures. Estem cansats i durant el sopar no<br />
ens expliquem massa coses. Havent sopat, me’n vaig a dormir,<br />
<strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> recollir la taula, fregar els plats i endreçar-ho tot per<br />
l’en<strong>de</strong>mà.<br />
Al matí, sortim a trenc d’alba i durant tot el camí estem cavalcant,<br />
fins arribar a les muntanyes Tanna-Ola. Hem començat a<br />
pujar el Munku-Sardyk, la muntanya més alta <strong>de</strong> les Tanna-Ola,<br />
seguint sempre les indicacions d’en Kostya, que ens ha estat<br />
guiant, ajudat <strong>de</strong> les seves eines d’orientació i, finalment, <strong>de</strong>sprés<br />
<strong>de</strong> caminar durant dos dies i una nit, hem aconseguit travessar<br />
tota la muntanya pel coll, per tal d’estalviar-nos <strong>de</strong> fer el cim.<br />
Tot i que la travessia ha estat molt dura pel vent que ens<br />
impedia avançar còmodament, la neu que encara anava caient<br />
i el terra que estava glaçat, hi havia unes vistes precioses que<br />
hem estat admirant durant tot el recorregut.<br />
Avui a mig matí hem arribat a Bernaul, una ciutat molt gran<br />
que hi ha al costat <strong>de</strong>l riu Obi, on passarem tot un dia. Hem aprofitat<br />
per comprar queviures i per <strong>de</strong>ixar <strong>de</strong>scansar els animals.<br />
L’en<strong>de</strong>mà i <strong>de</strong>sprés d’esmorzar hem sortit una altra vegada cap al<br />
sud. Hem creuat la frontera <strong>de</strong> Rússia per arribar al Kazakhstan.<br />
Tot el paisatge és molt blanc, continua<br />
fent molt fred. Els arbres són plens <strong>de</strong><br />
neu i els rius són gelats; per això per<br />
beure aigua hem <strong>de</strong> <strong>de</strong>sfer el gel .<br />
Seguint el nostre camí hem acampat<br />
al costat <strong>de</strong>l riu Irtix. Mentre jo<br />
començava a encendre els fogons cinc<br />
o sis persones han anat a portar menjar<br />
als cavalls, en Kostya ha anat a mirar<br />
quin camí és el més a<strong>de</strong>quat per fer<br />
<strong>de</strong>mà, i cinc membres més han anat a<br />
buscar gel. En Fiodor ha anat a caçar i<br />
ha tornat amb un cérvol fantàstic però<br />
que m’ha costat molt cuinar.<br />
Avui, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> recollir-ho tot,<br />
hem començat a cavalcar sota la freda<br />
temperatura <strong>de</strong> la sortida <strong>de</strong>l sol, temperatura<br />
que, tot i que encara és molt<br />
freda, és una mica més alta. Es nota que<br />
estem baixant <strong>de</strong> les muntanyes. El sol<br />
escalfa una mica més i el camí se’ns fa<br />
també més agradable.<br />
En arribar a la ciutat d’Astana hem<br />
acampat en un turó, als afores <strong>de</strong> la<br />
11