Vaixell de paper XX PDF - Escola TECNOS

18
Com s’ho va fer per sortir de la presó d’Ordunya?
Tot va ser molt difícil, per sortir de la presó havies de
declarar, i per fer això havies de pujar unes escales que duien
a un pati. El problema era que hi havia un home, manat per
un superior, que portava una porra i no et deixava passar.
Però jo, juntament amb el meu amic Magrans, vam organitzar
un pla. Vet aquí el pla, de nou la sort ens va acompanyar. A la
nit hi havia uns presoners, encarregats, en teoria, de netejar
els lavabos que duien un cartellet on posava “ordenança”.
En saber això, nosaltres vàrem fer un cartronet on figurava
aquest nom, i gràcies a la meva tossuderia, vaig aconseguir
passar al pati després que el senyor de la porra em formulés
unes quantes preguntes. Després de dos mesos en els quals
havia estat tancat aquí, plens de misèria i amb molta fam,
per la qual cosa jo ja no estava gaire bé, vaig aconseguir
aguantar, i, gràcies a la sort, vaig
poder sortir.
Després de sortir de la presó
d’Ordunya, què li va passar?
En ser alliberat d’Ordunya,
em van dur a Miranda de Ebro,
on formava part del meu batalló
de treballadors. Les condicions
allà van ser extremes, encara que
força millors que a Ordunya.
Durant la meva estada a
Miranda, vaig pensar que d’allà
no en sortiria fins al final de
la guerra, però en veritat no
va ser així. El dia 20 de juliol
de 1938 es va formà el Batalló
de Treballadors número 143, i
ens van destinar a la Plaza de
Toros de Càceres. Allà, el menjar
més valuós que teníem eren les
glans que els agafàvem als porcs
negres de per allà. Finalment,
i al cap d’uns dies, vam sortir
d’allà i vam anar avançant fins
arribar al front de Campillo de la
Jara. Allò estava molt tranquil,
massa, i vam començar a veure
que la guerra estava arribant a
la seva fi.
Finalment, com va acabar la
guerra?
La guerra va acabar poc
després. Vam saber que Catalunya havia estat derrotada i
que aviat Franco es faria amb el poder. Per a mi, el punt clau
que va fer victoriós en Franco va ser La Legión Cóndor,
la qual va proporcionar d’amagat armament aeri i aviació
per a derrotar els exèrcits oposats i proporcionar ajuda als
exèrcits franquistes. Abans d’acabar la guerra, però, em
vaig llicenciar, gràcies a un noi canari que, en anomenar-me
ajudant seu en els càlculs, em ajudar a obtenir la llicència, la
qual va fer canviar la meva posició de presoner.
Va tornar a Terrassa?
Sí, finalment, quan Franco es va acomiadar de nosaltres,
vaig poder retornar a la meva ciutat. Allà em vaig retrobar
amb tota la meva família, que encara no es creien que fos viu.
A Terrassa vaig passar deu dies, fins que em van informar
que als de la meva quinta encara els quedaven dos anys de
serveis militars. Aquests deu dies els vaig passar al llit, a
causa d’una malaltia provocada per la diferència de qualitat
del menjar.
Quan em vaig recuperar, em va tocar anar a acabar els
serveis militars.
En haver d’acabar els serveis militars, on va anar?
Primerament vaig anar a la capital del nostre país. Des
de Madrid, els encarregats de la cavalleria ens van dur a
El Escorial. Allà ens van proporcionar ensenyament militar.
Al monestir vaig passar els dies més feliços com a soldat.
Vàrem crear un grup musical, un altre de comèdia i un equip
de futbol, del qual jo n’era el “manager” i el secretari.
Havent passat dos anys tancat a l’octava meravella, ja me la
coneixia de fit a fit, i gairebé que ja podia exercir-hi de guia.
Finalment, vaig tornar orgullós de mi mateix a casa meva.
En tornar a Terrassa, a què es va dedicar?
Al principi vaig continuar amb
el càrrec de filador a la fàbrica
tèxtil, però com que teníem un
horari molt dur de dotze hores
diàries, vaig anar a reclamar
a l’ajuntament de Terrassa un
horari més just. En ser allà, van
veure que jo entenia de càlculs,
ja que m’hi havia dedicat, i com
que el responsable de l’Oficina de
Reclutament i Atencions Militars
havia mort, em van declarar a mi
el responsable d’aquest càrrec.
Exercint en aquesta oficina hi
vaig estar quaranta anys, dels
quals els últims els vaig combinar
exercint també de secretari del
Futbol Club de Terrassa, que era
una afició meva. El càrrec de
l’Ajuntament el vaig abandonar
cinc anys després de la defunció
del General Franco.
Vostè, el 2001, va redactar
un llibre titulat: Memòries de
guerra. Per què el va escriure?
És un llibre que vaig escriure
per recordar els meus companys
que quedaren al front de Terol, i
encara que actualment han passat
setanta-dos anys, sempre els
tindré a la meva memòria.
Aquest llibre tracta sobre la
història que vaig passar durant cinc anys vestit de militar:
tres i mig de guerra, i un i mig de soldat, sense disparar ni
un sol tret. Això només té un nom: Jugar-te-la a sang freda i
molta sort, màxima sort.
Moltes gràcies per dedicar-nos unes hores de la seva
intensa vida i per fer possible la realització d’aquesta
entrevista carregada de moments especials. De ben segur
que han estat interessants i estem convençudes que
serviran per donar a conèixer molts fets de què poques
persones de la nostra generació estan informats, ja que
queda poca gent que els hagi viscut de tan a prop com
vostè per poder-los explicar.
De nou, gràcies.