Vaixell de paper XX PDF - Escola TECNOS

ENTREVISTA A MÒNICA ARDID
Sandra Castilla (3r ESO)
El passat divendres vam
fer-li una entrevista a la
campiona d’Espanya de
carreres de muntanya, Mònica
Ardid.
Ens va atendre molt
correcte i ens va respondre a
totes les nostres preguntes.
La Mònica Ardid és
una noia molt simpàtica
i agradable i no ens vam
sentir incòmodes en cap
dels moments.
Li vam preguntar per les
carreres que ella havia fet
arreu del món, ja que és una
campiona molt important i ha corregut arreu del món.
1. Des de petita li han agradat les carreres?
Des de petita no perquè no em cridaven gens l’atenció les
carreres, l’únic esport que vaig practicar va ser bàsquet. Als
17 – 18 anys va ser quan vaig començar a córrer, en aquell
moment m’hi fixava més.
2. Tenia pensat participar a la copa del món de
Malàisia?
Fa quatre o cinc anys enrere, mai a la vida hagués
pensat el que he fet. Ha estat una cosa progressiva, primer
la selecció catalana, després copa d’Espanya, fins arribar a
poder competir en curses del campionat del món a Malàisia
i el Japó.
3. A quina posició va quedar? Va ser difícil arribarhi?
A la copa del món vaig aconseguir quedar la cinquena. És
una competició molt dura. Són 7 o 8 carreres a Suïssa, Itàlia,
França, Espanya, Malàisia, Mèxic i Japó. Al 2006 vaig aconseguir
guanyar la cursa de Mèxic i al 2008 vaig guanyar a
Malàisia, una cursa que puja un pic de 4.095 metres d’alçada,
i vaig quedar tercera a Japó. Això va fer que aconseguís molts
punts per poder quedar la cinquena del món.
4. A part de fer carreres, es dedica a altres coses?
És clar, amb això no pots guanyar-te la vida, a més a més,
sempre arribarà un dia que hauré d’afluixar i fer-ho més per
hobby. Sóc mestra a una escola de Martorell i això requereix
molt de temps. Un dels meus hobbies és cuinar i llegir.
5. En quantes carreres ha participat?
Doncs sincerament és impossible que et pugui dir un número,
no porto els comptes. Pot ser són més de 200, però per a mi el
nombre de carreres en què he participat no és gens important,
ja que pel que em preocupo més és de preparar-me i fer el millor
rendiment que pugui.
6. Com va començar tot?
L’any 1992. En aquell any, quan tenia 17 o 18 anys, és quan
vaig començar a córrer, però jo ja portava anys preparant-me
per les carreres.
7. Quina va ser la seva primera carrera? On? A quina
posició?
La meva primera cursa, me’n recordaré tota la vida, va ser
la del Corte Inglés. Encara que no em recordo de la posició
en què vaig quedar. Del que sí que em recordo és que corrien
moltes persones, més o menys unes 80.000 persones, i del que
també em recordo és que vam arribar tard a la sortida, i no hi
havia ningú. Així que vaig fer el que vaig poder.
8. A on va guanyar la carrera d’Espanya?
La carrera d’Espanya es va córrer a Castelló en el mes de
juny.
9. Quina quantitat de Km ha estat la més llarga?
Doncs sincerament no m’ho puc creure ni jo, però he arribat
a fer carreres de 60 km per muntanya, encara que no moltes, ja
que et canses bastant.
10. Què és el que realment li agradaria aconseguir?
El que, sincerament, m’agradaria aconseguir i ho estic
intentant fer és disfrutar de l’esport i poder continuar practicantlo
per molt de temps, fins que el meu cos m’ho permeti fer. La
posició no és l’important de la carrera, sinó el fet de participar
i el repte personal que suposa. Això provoca la satisfacció que
tens al córrer.
11. Què és el que li atrau de les carreres?
El que m’atrau més, sobretot a les curses de muntanya, és la
sensació de llibertat que et dóna córrer per paisatges tan macos
i tan meravellosos que hi ha al món.
11. Com descriuria el seu treball?
Suposo que quan dius el meu treball, estàs pensant en
l’esport. Això ja ha quedat clar que no és el meu mitjà de vida,
encara que pugui guanyar alguns cèntims a les carreres, no és
com el futbol. No et pots dedicar a això, encara que jo m’ho
prenc com un professional, em cuido molt l’alimentació, i entreno
cada dia de la setmana.
12. Algú de la seva família va exercir o està exercint
això?
Doncs de la meva família no hi ha ningú, l’única persona
és la meva parella que també és corredor com jo.
13. Ens pot explicar alguna anècdota?
És clar que sí. Quan surto a córrer a les curses sempre porto
un buff al cap (un mocador elàstic que em protegeix de la suor);
una vegada, com que anava baixant molt ràpid, se’m va quedar
a una branca d’un arbre, per no parar i perdre temps no vaig
recuperar-lo. En acabar la cursa un noi que també corria i el
va veure des del darrera el va agafar i el va portar tota la cursa
per donar-me’l. Li vaig agrair molt, ja que és el meu preferit.
14. Té pendent fer alguna carrera de muntanya important?
Al 2009 intentaré fer el campionat d’Espanya i la copa
d’Europa de raquetes de neu. A part de fer altres curses amb la
Unió Atlètica de Terrassa, que és el meu nou club.
16. Què ha de fer per poder estar en forma?
Per poder estar en forma, es necessiten unes normes que la
majoria de gent ja coneix. Són: entrenar cada dia, descansar
bé i portar una alimentació molt equilibrada.
33