Allau emigratoria® - Fundació Càtedra Iberoamericana - Universitat ...

joan buades crespí
ria de Manacor, d’Artà i de Felanitx, establerta des de 1875 a Nueva Palmira 4 . Aquest mateix
any el col·lectiu illenc resident a Montevideo va crear una Sociedad de Socorros Mutuos 5 per
auxiliar als seus membres més desvalguts.
L’emigració a l’Argentina es va iniciar a mitjans del XIX arran de la promulgació de la
Constitució de 1853 que fomentava la immigració amb la finalitat d’afavorir el poblament del
país. La fundació, el 1857, a Buenos Aires, d’una entitat associativa anomenada Sociedad de
Socorros Mutuos Montepío de Monserrat per emigrants catalans i balears 6 , posa de manifests
la presència a la capital argentina d’un nucli estable d’illencs.
Resulta del tot imposible quantificar el volum de balears ubicats als quatre països esmentats
a causa de la manca de fonts estadístiques completes. Només disposam d’algunes informacions
concretes relatives a certs països. La historiadora de Puerto Rico, Estela Cifre de
Loubriel, facilita un total de 1.046 balears, dels quals 899 eren de Mallorca, establerts a l’illa
abans d’aconseguir la independència el 1889 7 . Joan Torrendell, a l’article abans esmentat, calculava
en devers un miler els illencs residents a l’Uruguai l’any 1890 8 . La Sociedad Balear de
Beneficiencia de l’Havana comptava l’any de la seva creació el 1885, amb 168 socis, xifra molt
allunyada del 16.000 assolits el 1924 9 . Pel que fa a l’Argentina, no existeix cap tipus de font que
ens pugui donar a conèixer alguna referència sobre el contingent de balears assentats al país
en aquesta primera etapa de l’emigració illenca a Amèrica.
Si consideram que la majoria de les quantitats abans esmentades s’ofereixen en unes
dates que ja pertanyen al període de l’emigració massiva obert a la década dels vuitanta,
podem deduir que el col·lectiu d’immigrants balears encara era menor a la finalització del primer
cicle emigratori. Pel que exposarem més endavant, creiem que no resulta aventurat, afirmar
que el 1889 partiren cap a l’Argentina i Xile molts més mallorquins que el total dels que
havien emigrat al conjunt dels quatre principals països receptors a la fase anterior.
D’acord amb les estimacions del volum del flux de l’etapa preliminar, es pot plantejar que
l’emigració encara no constituïa una qüestió de supervivència per a molts mallorquins, sobretot
per als habitants de la Part Forana que varen ser els autèntics protagonistes del corrent
emigratori de finals del XIX. Les raons d’aquest fet s’expliquen pel dinamisme de l’economia
mallorquina que permetia al seu mercat laboral assumir l’increment de població que experimentava,
aleshores, l’illa.
Des de mitjans del XIX i fins a finals de la dècada dels vuitanta del mateix segle, l’economia
de Mallorca va viure una fase d’expansió basada en el comerç d’exportació cap a les
Antilles i els mercats peninsulars de productes agroalimentaris, teixits, sabates, flassades, etc.
La repatriació dels capitals acumulats en el comerç i en l’emigració, especialment dels sollerics
a Puerto Rico, també va afavorir l’economia insular mitjançant la creació d’institucions
4 TORRENDELL, Joan: Cartas americanas. Mallorca en el Uruguay. La Almudaina. 5 abril 1890.
5 BUADES, Joan; MANRESA, M. A. i MAS, Margalida (1995): Emigrants illencs al Río de la plata (La vida associativa a
Buenos Aires i Montevideo). Vice-presidència del Govern Balear, Palma.
6 ROCAMORA, Joan (1992): Catalanes en la Argentina. Centenario del Casal de Catalunya. Buenos Aires.
7 CIFRE DE LOUBRIEL, Estela (1975): La formación del pueblo puertorriqueño. La contribución de los catalanes, baleáricos
y valencianos. Instituto de Cultura Puertorriqueña, San Juan.
8 TORRENDELL, Joan: op. cit., nota 4.
9 BUADES, Joan; Manresa M. A.; MARIMON, Antoni. i MAS, Margalida (2001): El moviment associatiu balear a l’exterior
(L’emigració de les Illes Balears a Ultramar),dins “Els camins de la quimera”, núm 1. Conselleria de Presidència del Govern
de les Illes Balears, Palma.
18
1889: L’allau emigratòria de mallorquins a l’argentina i xile
financeres, firmes industrials i empreses marítimes i ferroviàries. El desenvolupament de les
activitats industrials centrades, sobretot, en la producció de farina per a l’exportació, en el sector
tèxtil i en la industria de les sabata, també possibilitaren la creació de molts llocs de feina.
Així mateix, la desfeta de les vinyes franceses per la fil·loxera el 1872 va propiciar un increment
considerable de la superfície destinada al conreu de la vinya i la posterior exportació de
vi cap al mercat francès.
Al tombar els anys vuitanta, l’equilibri existent, a la major de les illes de l’arxipèlag balear,
entre recursos i població es va trencar d’una manera traumàtica per a un elevat nombre
dels seus habitants a causa de la incidència d’una sèrie de crisis sectorials i conjunturals com
la crisi agrària de 1889, la destrucció dels cultius de vinya originada per l’aparició de la fil·loxera
el 1891 i la pèrdua del mercat colonial el 1898. La conjuntura econòmica negativa de finals
del XIX va fer que l’aparell productiu illenc fos incapaç d’absorbir la creixent pressió demogràfica
i l’únic remei per a molts mallorquins va ser l’emigració. Aquest recurs per paliar els
efectes de la problemàtica econòmica generada per les contínues crisis començà a ser de primer
ordre per als habitants de la Part Forana al llarg de l’any 1889.
La murada i la Seu de Palma (Charles W. Wood: Letter from Majorca. Londres 1888)
19