Allau emigratoria® - Fundació Càtedra Iberoamericana - Universitat ...

joan buades crespí
La primera pàgina del número 61, aparegut el 21 de setembre de 1889, incorporava una
llarga “Editorial contra s’emigració” signada amb el pseudònim “Un señó pagés”, a la qual hi
trobam tot un conjunt de mesures, la majoria inèdites, per evitar l’allau. L’editorialista deia que
ja es trobava fart de sentir parlar del tema de la manera com l’enfocaven els diaris de Palma.
Segons ell, les queixes al govern per no posar-hi solució no servien de res, ni tampoc el foment
de les obres públiques que només implicaven pa per avui i fam per demà. Calia l’aplicació d’iniciatives
pràctiques en consonància amb la realitat econòmica de la ruralia mallorquina, la
majoria de les quals s’haurien de dur a terme amb el suport econòmic de la Diputació
Provincial, plantejant fins i tot la possibilitat de que aquesta institució sol·licitàs un crèdit per
poder pagar el viatge de tornada als mallorquins decebuts de la seva aventura emigratòria, els
quals al informar dels seus patiments als seus conciutadans es convertirien en la millor publicitat
per interrompre l’èxode. D’aquesta manera, l’autor expressava les seves idees:
84
“Noltros de per la vila , que no som afectats de porros-fuyes ni de dexá
ses manades p’es rostoy, proposam altres remeis que son més pràctics.
¿Per qué no s’ha de constituí á cada poble una comissió ó junta, formada
d’homos lletruts y desxondits, que hajin estudiat lo que’s pot fé per millorá
ses condicions industrials y agrícoles d’aquella comarca ahont residexen?
¡Quantes veles hey ha, ahont avuy hey reyna sa miséria, que en lloch
d’una carretera lo que necessitan es qu’una fonteta d’aigo que neix a dins es
terme, no se perdi a la mar o dins barranchs, sino que ben canalisada y distribuida,
podria doná lloch á nòus conrons, nòus p’es seus habitants, transformant
y millorant ses seves condicions de vida!
Sa malehida rutina que fa que à cada poble sembren y conren sempre
lo mateix, podría essé combatuda y desterrada no amb rahons que s’estrellan
devant sa tradició, sino proporcionantlos sa Diputació uns quans
milers d’abres nous, d’aquells que se creguen més convenients, com per exemple,
castañés, vellanés, etc. Que repoblassen ses nostres montañes despuyades,
evitant axí d’una manera profitosa ses inundacions y proporcionant lleña
y fruyt, que amb el temps podría donar lloc a una exportació. Es necessari no
tant sols pensá en vuy sini també en demá. Si no vols caure prop, mira lluñy,
mos diu s’adagi.
Millorá ses nostres produccions amb llevós noves, escullides. Fé dú,
per exemple, castes noves de tomátigues, de melicotons y altres fruytes de ses
qu’en fan conserves y confitures; y evitá com ara succeeix, es tení que aná a
fora Mallorca a cercá peres, per doná abast á les nostres fábriques de conserves,
més conegudes en es continent que entre noltros mateixos.
Sa malaltia des porchs ha fet que molts de pagesos haguessen d’emigrá.
Antes, es porquet era sa esperança de salvació de moltes famílies de
la pagesia. Avuy se fa molt dificil criá y engrexá porchs, demá será imposible
mentre no se trobi un remei vertader per aquest mal.
Sabem que un tal Paulí, homo entés en microbis vengué aposta de
Barcelona, per estudiá aquexa malaltia. Idò, sa Diputació ¿per qué no s’entén
1889: L’allau emigratòria de mallorquins a l’argentina i xile
amb ell oferintlí, si s’es mesté, una recompensa perque prenga amb interés
aquest estudi?
Per altra part, ¿tant costaria de completá es material d’un laboratori
provincial, ahont, amb conexement de lo que se pot fé, poguéssen es qui’n
saben, fé estudis, proves i experiments, destinant á n’aquest objecte uns quants
cents duros de tants com s’en malgastan?.
Y no parlem de si podria essé objecte de millores es modo de fe es ví.
¿Per qué no s’ha d’agafá un pagés desxondit, encara que fos y tot enseñantlí
primé un poc de química y dirlí:
-Mira, vesten a Fransa, y estudia practicament allá com fan es ví, no
tan sols com s’obten de primera collita, sinó també com l’arreglen y el componen
per esportarló, qu’es lo que fan es francesos amb so nostro fogenèu, que
batiat de Burdèus, l’envían cap á ses Amèriques, perque’ls ho paguin com un
òu un sòu y s’en fassen molt de llepa-dits, y axò no es lo que mos convé, sino
ferho de modo y manera que mos quedem en casa tota sa ganancia.
Es necessari que ses nostres Autoritats heu sian per qualque cosa més
que per comandá.
S’han d’arromangá y s’han de posá en es costat des poble, per ajudarlo
a sortí no ja de sa miseria que tenim sino de sa més grossa que mos amenassa,
y contribuí no a curá nafres, sino a evitá qu’en surtin més de noves,
demunt ses que ja ratjan.
S’es mesté doná vida a sa provincia, fent conexe es seus productes a
s’extranjé, y premiantlos no amb medalles sino amb dobles; perque amb aquests
fan cuéres, com deym noltros pagesos.
Y per últim, no estaria fora de lloch que sa Diputació votás un crédit
per pagá es viatge de tornada a més d’un y més de dos d’aquells germans nostros,
útils p’es trebay, que enlluernats per falses promeses, ploran lluñy de sa
roqueta, llágrimas d’añoransa y de miséria, y que sa falta de recursos, més que
no sa vergoña d’haversen de torná vení amb ses mans demunt es cap no los
dexa torná.
Ells dirán, amb més profit que no es diaris, a tots es mallorquins que
encara tenen dins sa tudossa es cap de fil d’anarsen a fé fortuna, que sa fortuna
la troba tot aquell que sap perfeccionarse y aná endavant a dins es seu modo
de viure.
El degà de les publicacions periòdiques de la Part Forana, el setmanari El Felanigense,
fundat a Felanitx el 1883, també va adoptar una postura clarament crítica enfront del problema
de l’emigració mallorquina. Felanitx, tot i no experimentar, un descens tan accentuat d’habitants
en el seu padró municipal com el que va esdevenir al terme veí de Manacor a causa
del moviment emigratori produït el 1889, també va veure partir a un significatiu nombre de
ciutadans, de la qual cosa, la publicació se’n va fer ressò a les seves pàgines. Juntament amb
notícies sobre embarcaments en els que hi figuraven felanitxers, hi trobam articles d’opinió
escrits pels redactors o col·laboradors i reproduccions de diaris de Palma o de la Península.
85