Allau emigratoria® - Fundació Càtedra Iberoamericana - Universitat ...

joan buades crespí
62
ser vacunados todos los emigrantes, a lo que estos se negaron, só pretesto de
que la vacuna produce fiebre y podía subvenir una epidemia a bordo.
De esta insubordinación tenemos a la vista extensos detalles.
El estado de ánimo de los emigrantes llegó a ser un poco más que
excitado, y todos a voz en grito protestaban contra la medida acordada.
Decían unos que no permitirían nunca que a sus hijos se les vacunase,
y alguno, con razón fundadísima, protestaba de que se le hiciese la operación
a su mujer, cuyo alumbramiento era reciente.
El capitán del buque en vista de lo ocurrido, y ante el mal aspecto que
la sublevación tomaba, ordenó que una comisión de emigrantes malagueños
pasase a su despacho y expusiese las causas que tenían para sublevarse, a lo
cual contestaron lo que anteriormente decimos, conviniendo en que uno de los
individuos que formaban ésta subiesen al puente y dijera que solo serían vacunados
aquellos que tuviesen más de siete años y que el que no estuviese conforme
sería desembarcado.
En vista de esto se apaciguó un tanto el tumulto, pero la mayoría estaba
dispuesta a desembarcar si se les obligaba a vacunarse.
También fueron llevados al despacho del capitán cinco catalanes que
habían estado en la barra todo el día, por ser los que promovieron el conflicto,
los cuales después de ser fuertemente reconvenidos quedaron en libertad.
Un individuo que desde Granada había ido a Málaga con propósito de
embarcarse para Buenos Aires, cosa que no pudo lograr por no tener en regla
los documentos, y que consiguió introducirse sin ser visto en el Burgundia el
domingo último, se presentó al capitán e inspectores de vigilancia diciéndoles
que se había introducido con propósitos firmes de hacer el viaje de Chile, pero
que en vista del mal carácter que la cosa presentaba, había decidido manifestarlo
todo y prefería ir a la cárcel antes que hacer el viaje.
El capitán no halló otro remedio que ordenar su desembarque, lo
mismo que el de otro individuo a quien su esposa reclamaba ...” 94
Una vegada solucionada la qüestió de les vacunes, el Burgundia va poder sortir del port
de Màlaga amb 369 emigrants més, fins a totalitzar els 1.280 que foren els que emprengueren
el camí cap a Xile 95 . El vapor francès va arribar al port xilè de Talcahuano el 21 de novembre
96 , quaranta-dos dies després d’haver embarcat a Palma, els mallorquins que s’adreçaren a
Barcelona en el vaixell de la Isleña.
Aquesta expedició cap a Xile va constituir la fí de la gran allau emigratòria esdevinguda
a Mallorca el 1889. Pel que fa a la resta d’any, no hem documentat, a través de la premsa local,
cap altra partida d’emigrants mallorquins cap a l’Argentina i Xile. Sembla, això no obstant, que
94 El Isleño, 24 octubre 1889.
95 El Isleño, 24 octubre 1889.
96 El Isleño, 27 novembre 1889.
1889: L’allau emigratòria de mallorquins a l’argentina i xile
encara es degueren produir algunes sortides cap a l’Argentina com es dedueix del testimoni
d’alguns emigrants que regressaren a Mallorca, completament decebuts de la seva experiència
emigratòria 97 . Pel que fa a Xile, l’anunci publicat al diari El Isleño el 27 de març, per un
agent d’emigració mallorquí, de la sortida de Barcelona del vapor francès Chandernelor de
6.000 tones, dóna a entendre que encara hi havia mallorquins disposats a marxar cap el país
andí, encara que la premsa local no va incorporar a les seves pàgines cap notícia relativa a la
partida de cap contingent d’illencs.
La desaparició dels passatges subsidiats i la nova conjuntura econòmica i política d’ambdòs
estats latinoamericans, caracteritzada per la recessió econòmica i per la crisi política va
influir en una considerable disminució del corrent emigratori europeu cap a l’Argentina i Xile i
en el retorn d’emigrants. La reducció de l’onada migratòria va provocar que el port de Barcelona
experimentàs un notable descens en el moviment de vapors cap a Amèrica del sud. En el mes
de març de 1890 només emprengueren la travessia transoceànica un total de 583 passatgers,
quan l’any anterior a cap mes s’havia baixat dels 2.000 98 . La minva en el flux va venir acompanyada
d’un augment en el nombre de ciutadans de l’Estat espanyol repatriats i de fet el 1891,
va ser l’únic any del XIX en què les sortides superaren a les entrades d’emigrants a l’Argentina 99 .
Si el 1889 les informacions sobre l’emigració de mallorquins a l’Amèrica del sud capitalitzaren
l’atenció de la premsa illenca, en els anys 1890 i 1891 les notícies sobre el fet emigratori
adquiriren una nova dimensió. Ara ja no es tractava de sensibilitzar a l’opinió pública
davant la magnitud del fenomen, sinó d’assabentar als lectors de qualsevol retorn d’emigrants,
afegint sempre un comentari que confirmava l’exactitud d’allò que des del diari els hi havien
predit per terres americanes: “En el vapor Mallorca vinieron ayer algunos hijos de Manacor
que vuelven de la emigración desilusionados de las esperanzas que les hicieron concebir y
que ellos alimentaron con entusiasmo. Si en su día hubieran atendido los desinteresados consejos
de quienes les descorrian el velo para presentarles la verdad desnuda, no hubieran pasado
los sinsabores y amarguras que hoy relatan y que les han obligado a buscar consuelo en
la madre patria” 100 . Mentres tant, el setmanari La Roqueta aprofitava aquestes arribades per
mantenir el seu to irònic cap els emigrants:
“Cada vapor qu’arriba, mos torna un estol d’emigrants d’aquells que
s’en anavan antany a Bons-Ayres y altres punts d’Amèrica, creguts de que per
allà es cans anavan fermats amb llangonisses.
Ja los ne demanareu dos doblés d’informes, y vos dirán com los ha
anat sa passetjada.
¿Hey ha ningú més que encara duga curolla de partí? 101
97 El Isleño del 5 de febrer de 1890 informava de l’arribada el dia anterior al port de Palma de dues famíles de Manacor que
després de romandre quatre setmanes per l’Argentina tornaren a l’illa. Segons aquesta data i tenguent en compte la duració
del viatge d’anada i tornada es pot calcular que els esmentats manacorins marxaren cap el país sudamericà devers el novembre
de 1889.
98 El Isleño, 23 abril 1890
99 Aquest any es produïren 4.290 entrades i 10.159 sortides d’emigrants originaris de l’Estat espanyol, oferint un saldo negatiu
de 5.869 persones. SÁNCHEZ ALONSO, Blanca (1988): op. cit. nota 40.
100 El Isleño, 11 juny 1890.
101 La Roqueta, 24 maig 1890.
63