Allau emigratoria® - Fundació Càtedra Iberoamericana - Universitat ...

joan buades crespí
78
Se ha dado el caso de que un criado del médico de cierto pueblo, que
no viene al caso nombrar volviese de Buenos-Aires después de haber ido a tentar
fortuna, y de que refiriese sin exagerar, lo que se necesita allí para vivir
medianamente.
Pues bien; en el pueblo se supuso y corrió como un Evangelio, que el
facultativo en cuestión había pagado el viaje a su criado para que volviese a
desanimar a los vecinos, con objeto de no perder su clientela.
Nos consta positivamente que en Pollensa y Manacor numerosas familias
han recibido cartas muy desfavorables: Esta es la hora, por más activas que
hayan sido nuestras gestiones, que se nos hayan dejado leer ni copiar ni una
sola de estas cartas. No queremos -se ha dicho siempre- dar este gustazo
(aquest greix) a los señores!.” 140
El darrer vessant de la campanya de conscienciació de la població de l’illa, davant la magnitud
que havia assolit el fenomen emigratori, encetada per La Almudaina, ve formulada a editorials,
columnes i articles d’opinió on, a més de l’anàlisi de les causes de l‘èxode i de la crítica
a la labor de reclutament efectuada entre la pagesia pels ganxos que ja hem esbrinat en
capítols anteriors, es censurava l’emmascarament de la realitat del fet emigratori realitzada
pel consolat argentí, es plantejaven conseqüències inquietants generadores de posibles conflictes
socials en el camp mallorquí, es denunciava la incapacitat de les autoritats per solucionar
el problema de l’emigració illenca i es proposaven mesures per aturar el flux.
La maledicció dels contractites de mà d’obra va constituir un clam reiterat insistenment
per La Almudaina i per les altres publicacions periòdiques, però no va succeir el mateix amb
els representants diplomàtics dels països colonitzadors, els quals, al cap i a la fi, exercien idèntic
paper d’inductors del corrent que els ganxos. La premsa de l’illa rebutjava la política poblacionista
engegada pels governs argentí i xilè i el reclutament d’emigrants efectuat pels seus
agents a Europa, però amb l’única excepció de La Almudaina mai va qüestionar directament
la tasca efectuada pel cònsol de l’Argentina a Palma, Mateu Enric Lledó, futur batle de la capital
de l’illa. Només Enric Alzamora fou l’únic periodista que es va permetre ironitzar sobre el
cònsol de l’estat sudamericà.
A l’octubre de 1889, Alzamora aprofitava el retorn d’un dels primers emigrants mallorquins
desenganats del seu pelegrinatge a l’Argentina per mostrar la seva mordacitat envers el
cònsol d’aquell país. A la seva columna mensual, deia: “Regresa de la ex argentina tierra un
pobre hombre con su familia; herido, desarropado, débil, hecho, en fin, una pura lástima. Se
entera la prensa, inquiere noticias y relata la historia del infeliz: una historia de desdichas y
miseria; un borrón para la República Argentina. El cónsul de esta nación -¡naturalmente!- se
hace cuenta de que el borrón le ha caido sobre la frente, y va y coge al repatriado y le somete
a un interrogatorio en regla, del cual se deduce todo lo contrario de lo que dijeron los periódicos.
O sea que el infeliz no ha sido tan infeliz como se suponía, que si se queja es por
vicio.” 141
140 Una semilla funesta. La Almudaina, 17 setembre 1889.
141 ALMANZOR: Setiembre. La Almudaina, 1 octubre 1889.
1889: L’allau emigratòria de mallorquins a l’argentina i xile
Per sortir de dubtes i averiguar quina de les dues versions era la certa, Alzamora i el
dibuixant de La Almudaina, s’adreçaren a S’Hort d’es Ca 142 , on vivia el retornat, amb la intenció
d’entrevistar-lo, a la qual cosa es va negar l’emigrant i així: “Tuvimos pues, que volvernos
con el rabo entre las piernas y sin haber podido averiguar a ciencia cierta, en que consistía la
falta de hormonía (la hache es del Sr. Cónsul) que existe entre el relato de la prensa y el interrogatorio
del representante de la República Argentina”. L’únic que en tregueren de la seva
eixida a S’Hort d’es Ca va ser un retrat de l’emigrant amb un rostre remagrit, que exterioritzava
l’emprenta de la seva descoratjadora aventura.
Retrat d’un emigrant mallorquí retornat a l’illa desenganat de la seva experiència a l’Argentina
(La Almudaina, 1 octubre 1889)
La Almudaina va ser l’única publicació de les consultades que va creure advertir en l’emigració
mallorquina un possible motiu generador de conflictivitat social a la Part Forana: “El
movimiento que ha logrado infundir en nuestro pueblo la propaganda de la emigración sudamericana,
ofrece algunas observaciones, que nos vemos en el caso de recoger: La agitación
es más honda de lo que parece a simple vista; y en algunos puntos presenta ya que no síntomas
alarmantes, cuando menos caracteres socialistas, en el sentido de plantear una guerra
fatal entre los terratenientes y las clases proletarias”. Aquest plantejament l’exposava l’autor
142Antic barri del terme municipal de Palma que coincideix amb l’actual nucli urbà de la Soledat. Prenia el nom d’un hort que
fou començat a parcel·lar el 1851.
79