Allau emigratoria® - Fundació Càtedra Iberoamericana - Universitat ...
Allau emigratoria® - Fundació Càtedra Iberoamericana - Universitat ...
Allau emigratoria® - Fundació Càtedra Iberoamericana - Universitat ...
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
joan buades crespí<br />
74<br />
Por mi antigua profesión y mis aficiones, conozco palmo a palmo,<br />
todos los terrenos de la provincia; y me atrevo a asegurar, que hay entre ellos,<br />
unos que, aunque relativamente de corta extensión, reunirían las grandes ventajas<br />
de los codiciados de la América del Sur, sin costar a las muchas familias<br />
que podrían dedicarse a explotarlos, lágrima alguna.<br />
La vecina isla de Cabrera, y también su inmediata Conejera, contienen<br />
grandes extensiones de tierras vírgenes y feracísimas, tupidas de lozana vegetación,<br />
que solo muy pocas personas y las cabras silvestres que las pacen, conocen,<br />
puesto que hace siglos, las tiene condenadas al casi abandono, la incuria<br />
de sus poseedores.<br />
Estos terrenos arrancados de manos tan muertas, convertidos en<br />
extensa Colonia Agrícola, y repartidos en condiciones favorables, entre estas<br />
pobres familias que emigran, formarían en muy corto tiempo su felicidad y<br />
risueño porvenir.<br />
Una vez transformadas aquellas sementeras en verdaderas huertas y<br />
jardines, ya que a ello se presta la excelente bondad de clima, Palma ganaría<br />
también, no solo una agradable estación de veraneo, sino mayor facilidad para<br />
aprovechar las ventajas de aquel manantial de salutíferas aguas, tan acreditadas<br />
para las enfermedades del pecho.<br />
La manera de conseguir prontamente tantas ventajas no creemos<br />
fuese imposible. Bastaría saber armonizar la voluntad de determinadas autoridades<br />
y particulares. El país sabría agradecerlo.” 128<br />
Dins del conjunt de capçaleres locals, és a les quatre pàgines del conservador Diario de<br />
Palma on es troben datades el major nombre d’informacions sobre els embarcaments registrats<br />
el 1889. Així mateix, va ser el diari que va incorporar més transcripcions de periòdics peninsulars<br />
i argentins on es narraven les calamitats que sofrien els emigrants. De la mateixa manera<br />
que els altres diaris de la capital de l’illa desaprovava el moviment emigratori, encara que<br />
els remeis per posar-hi fre no tenien res a veure amb els suggerits per El Áncora i El Isleño.<br />
Així, d’una banda, va enfocar la resolució de la problemàtica jornalera dins una òptica ajustada<br />
als criteris de la doctrina cristiana confiant en una actitud gairebé paternalista dels grans<br />
propietaris agrícoles envers els jornalers desocupats, encara que de l’aplicació d’aquesta mesura<br />
també en sortiria beneficiat el mateix propietari: “Sabemos que algunos propietarios de esta<br />
isla han empezado varias obras, a fin de dar trabajo a los pobres jornaleros; y hay un hacendado<br />
que hasta proporciona sitio para dormir y efectos para elaborar la comida, si son de lejanos<br />
puntos dichos trabajadores. Todo esto, a más de útil para el fomento de la agricultura e<br />
industria, es muy conforme a la moral cristiana, mayormente en una época en que por falta de<br />
trabajo en ciertas comarcas de Mallorca, muchos braceros emigran a lejanas tierras.” 129<br />
128 El Isleño, 21 agost 1889.<br />
129 Diario de Palma, 19 octubre 1889.<br />
El Diario de Palma.<br />
Periódico de noticias e intereses locales.<br />
1889: L’allau emigratòria de mallorquins a l’argentina i xile<br />
Un altre antídot per curar la malatia de<br />
l’emigració implicava les autoritats provincials<br />
i municipals de l’illa. Es tractava de fomentar<br />
les obres públiques per oferir feina als jornalers:<br />
“En la carretera de Andraitx particularmente<br />
desde el arrabal de Santa Catalina<br />
hasta el llano de Bellver, se han hecho en diferentes<br />
épocas varias mejoras para nivelar en<br />
cuanto ha sido posible, el piso de la vía. Esta<br />
mejora, tan útil para el tráfico, convendría se<br />
hiciese pronto estensiva a otras carreteras en<br />
cuyas ásperas subidas tiene que aligerarse la<br />
carga, causando graves perjuicios. Ahora que<br />
se trata de emprender obras públicas para<br />
dar trabajo a los jornaleros, es de desear que<br />
las autoridades e ingenieros de caminos tengan<br />
esto presente para bien de la agricultura<br />
y del comercio” 130 . Dos dies després d’haver<br />
exposat aquesta idea, El Diario de Palma mostrava<br />
la seva satisfacció pel recolzament que<br />
havia obtingut la iniciativa entre els membres<br />
de la Diputació Provincial: “Sabemos que la<br />
comisión permanente de la Diputación<br />
Provincial ha empezado a entregar dinero y seguirá entregando, para que se emprendan<br />
obras, a fin de dar trabajo a la clase pobre y contener la emigración. Lo mismo se realizará<br />
por el ramo de ingenieros civiles. Celebramos mucho sean atendidos los deseos que días atrás<br />
manifestamos en este periódico. Solamente falta que los Ayuntamientos en cuanto puedan,<br />
correspondan al celo de la representación provincial, particularmente en los municipios donde<br />
los emigrantes son en mayor número.” 131<br />
De tots els periòdics de la capital de l’illa consultats, El Diario de Palma, era l’únic que<br />
posseïa a Manacor un corresponsal que lliurava puntualment a la redacció del diari, extenses<br />
i pormenoritzades cròniques que ens permeten conèixer la difícil conjuntura per la que travessava<br />
el municipi de Mallorca que més intensament va sofrir l’epidèmia de l’emigració.<br />
L’esmentat col·laborador va exposar des de la tribuna del diari ciutadà tot un seguit d’iniciatives<br />
molt diverses per aconseguir estroncar la sagnia humana que aleshores patia la localitat.<br />
Pel periodista manacorí totes les propostes encaminades a cercar solucions adients als problemes<br />
del municipi havien de plantejarse sota una triple vessant: Protección, economía y<br />
moralidad 132 .<br />
130 Diario de Palma, 31 juliol 1889.<br />
131 Diario de Palma, 2 agost 1889.<br />
132 Diario de Palma, 26 abril 1889.<br />
75