30.04.2013 Views

Allau emigratoria® - Fundació Càtedra Iberoamericana - Universitat ...

Allau emigratoria® - Fundació Càtedra Iberoamericana - Universitat ...

Allau emigratoria® - Fundació Càtedra Iberoamericana - Universitat ...

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

joan buades crespí<br />

74<br />

Por mi antigua profesión y mis aficiones, conozco palmo a palmo,<br />

todos los terrenos de la provincia; y me atrevo a asegurar, que hay entre ellos,<br />

unos que, aunque relativamente de corta extensión, reunirían las grandes ventajas<br />

de los codiciados de la América del Sur, sin costar a las muchas familias<br />

que podrían dedicarse a explotarlos, lágrima alguna.<br />

La vecina isla de Cabrera, y también su inmediata Conejera, contienen<br />

grandes extensiones de tierras vírgenes y feracísimas, tupidas de lozana vegetación,<br />

que solo muy pocas personas y las cabras silvestres que las pacen, conocen,<br />

puesto que hace siglos, las tiene condenadas al casi abandono, la incuria<br />

de sus poseedores.<br />

Estos terrenos arrancados de manos tan muertas, convertidos en<br />

extensa Colonia Agrícola, y repartidos en condiciones favorables, entre estas<br />

pobres familias que emigran, formarían en muy corto tiempo su felicidad y<br />

risueño porvenir.<br />

Una vez transformadas aquellas sementeras en verdaderas huertas y<br />

jardines, ya que a ello se presta la excelente bondad de clima, Palma ganaría<br />

también, no solo una agradable estación de veraneo, sino mayor facilidad para<br />

aprovechar las ventajas de aquel manantial de salutíferas aguas, tan acreditadas<br />

para las enfermedades del pecho.<br />

La manera de conseguir prontamente tantas ventajas no creemos<br />

fuese imposible. Bastaría saber armonizar la voluntad de determinadas autoridades<br />

y particulares. El país sabría agradecerlo.” 128<br />

Dins del conjunt de capçaleres locals, és a les quatre pàgines del conservador Diario de<br />

Palma on es troben datades el major nombre d’informacions sobre els embarcaments registrats<br />

el 1889. Així mateix, va ser el diari que va incorporar més transcripcions de periòdics peninsulars<br />

i argentins on es narraven les calamitats que sofrien els emigrants. De la mateixa manera<br />

que els altres diaris de la capital de l’illa desaprovava el moviment emigratori, encara que<br />

els remeis per posar-hi fre no tenien res a veure amb els suggerits per El Áncora i El Isleño.<br />

Així, d’una banda, va enfocar la resolució de la problemàtica jornalera dins una òptica ajustada<br />

als criteris de la doctrina cristiana confiant en una actitud gairebé paternalista dels grans<br />

propietaris agrícoles envers els jornalers desocupats, encara que de l’aplicació d’aquesta mesura<br />

també en sortiria beneficiat el mateix propietari: “Sabemos que algunos propietarios de esta<br />

isla han empezado varias obras, a fin de dar trabajo a los pobres jornaleros; y hay un hacendado<br />

que hasta proporciona sitio para dormir y efectos para elaborar la comida, si son de lejanos<br />

puntos dichos trabajadores. Todo esto, a más de útil para el fomento de la agricultura e<br />

industria, es muy conforme a la moral cristiana, mayormente en una época en que por falta de<br />

trabajo en ciertas comarcas de Mallorca, muchos braceros emigran a lejanas tierras.” 129<br />

128 El Isleño, 21 agost 1889.<br />

129 Diario de Palma, 19 octubre 1889.<br />

El Diario de Palma.<br />

Periódico de noticias e intereses locales.<br />

1889: L’allau emigratòria de mallorquins a l’argentina i xile<br />

Un altre antídot per curar la malatia de<br />

l’emigració implicava les autoritats provincials<br />

i municipals de l’illa. Es tractava de fomentar<br />

les obres públiques per oferir feina als jornalers:<br />

“En la carretera de Andraitx particularmente<br />

desde el arrabal de Santa Catalina<br />

hasta el llano de Bellver, se han hecho en diferentes<br />

épocas varias mejoras para nivelar en<br />

cuanto ha sido posible, el piso de la vía. Esta<br />

mejora, tan útil para el tráfico, convendría se<br />

hiciese pronto estensiva a otras carreteras en<br />

cuyas ásperas subidas tiene que aligerarse la<br />

carga, causando graves perjuicios. Ahora que<br />

se trata de emprender obras públicas para<br />

dar trabajo a los jornaleros, es de desear que<br />

las autoridades e ingenieros de caminos tengan<br />

esto presente para bien de la agricultura<br />

y del comercio” 130 . Dos dies després d’haver<br />

exposat aquesta idea, El Diario de Palma mostrava<br />

la seva satisfacció pel recolzament que<br />

havia obtingut la iniciativa entre els membres<br />

de la Diputació Provincial: “Sabemos que la<br />

comisión permanente de la Diputación<br />

Provincial ha empezado a entregar dinero y seguirá entregando, para que se emprendan<br />

obras, a fin de dar trabajo a la clase pobre y contener la emigración. Lo mismo se realizará<br />

por el ramo de ingenieros civiles. Celebramos mucho sean atendidos los deseos que días atrás<br />

manifestamos en este periódico. Solamente falta que los Ayuntamientos en cuanto puedan,<br />

correspondan al celo de la representación provincial, particularmente en los municipios donde<br />

los emigrantes son en mayor número.” 131<br />

De tots els periòdics de la capital de l’illa consultats, El Diario de Palma, era l’únic que<br />

posseïa a Manacor un corresponsal que lliurava puntualment a la redacció del diari, extenses<br />

i pormenoritzades cròniques que ens permeten conèixer la difícil conjuntura per la que travessava<br />

el municipi de Mallorca que més intensament va sofrir l’epidèmia de l’emigració.<br />

L’esmentat col·laborador va exposar des de la tribuna del diari ciutadà tot un seguit d’iniciatives<br />

molt diverses per aconseguir estroncar la sagnia humana que aleshores patia la localitat.<br />

Pel periodista manacorí totes les propostes encaminades a cercar solucions adients als problemes<br />

del municipi havien de plantejarse sota una triple vessant: Protección, economía y<br />

moralidad 132 .<br />

130 Diario de Palma, 31 juliol 1889.<br />

131 Diario de Palma, 2 agost 1889.<br />

132 Diario de Palma, 26 abril 1889.<br />

75

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!