Allau emigratoria® - Fundació Càtedra Iberoamericana - Universitat ...

introducció
1889: L’allau emigratòria de mallorquins a l’argentina i xile
Aquesta investigació preté donar a conèixer un moviment emigratori d’escassa durada,
però d’una intensitat devastadora que va sacsejar la ruralia de la major de les Illes de l’arxipèlag
balear. Les característiques que presenta l’onada es deuen sobretot, a la incidència d’uns
factors d’atracció inèdits que actuaren a la Part Forana de Mallorca i canalitzaren el flux cap
a uns espais d’acollida concrets. Esdevinguda entre els darrers mesos de 1888 i l’octubre de
l’any 1889, no es va distribuir, a diferència d’altres onades posteriors, per un extens mosaic de
països receptors desplegat per la Mediterrània, el Carib i l’Amèrica del sud, sinó que, a causa
de la labor de captació realitzada entre la pagesia mallorquina per agents d’emigració, només
es va orientar cap als dos estats de l’Amèrica llatina per als qual treballaven els reclutadors:
Argentina i Xile.
Dins del conjunt de les Balears, gairebé només va implicar a Mallorca, perquè l’illa patia,
aleshores, les conseqüències d’una crisi agrària greu que va ser aprofitada pels ganxos per
enlluernar, un col·lectiu prou significatiu dels seus habitants, amb la imatge d’una quimera
llunyana que resoldria els seus problemes de subsistència, encara que, tal com assenyalava la
premsa de l’època, també hi participaren nombrosos habitants de la majoria de les províncies
de l’Estat espanyol: “Pocas serán las provincias de España que no hayan dado su contingente
a la emigración, pero como las Baleares y en particular la mayor, ninguna.” 1 Aquesta afirmació,
per ventura exagerada en assegurar que el major contingent d’emigrants que marxaren
cap a Amèrica, dins el context del corrent, procedia de Mallorca, constitueix un testimoni
prou eloqüent del que succeí a l’illa en el decurs d’un grapat de mesos.
Això no obstant, l’espectacular èxode humà registrat en aquest breu període de temps no
es pot deslligar de la tradició emigratòria dels balears en èpoques de carestia, la qual ja posseïa
uns notoris antecedents manifestats des del darrer terç del XVIII, ni tampoc es pot desvincular
de l’emigració en massa protagonitzada per milions d’habitants dels estats de
l’Europa mediterrània que, entre 1880 i 1930, s’adreçaren cap a Iberoamèrica. Pel volum de
gent mobilitzada i per l’obertura de futures cadenes migratòries, entre d’altres aspectes, podem
considerar l’allau emigratòria de 1889 com un punt d’inflexió que tanca la primera de les etapes
de l’emigració mallorquina i balear a Amèrica, iniciada en el XVIII, i obri el camí a la segona
de les etapes, que coincideix cronològicament amb la gran diàspora, abans esmentada,
d’europeus meridionals cap a l’Amèrica llatina.
1 TORRENS, Amador: La trata de blancos. La Almudaina, 28 setembre 1889.
15