Allau emigratoria® - Fundació Càtedra Iberoamericana - Universitat ...

joan buades crespí
La línia editorial del setmanari sintonitzava amb els diaris de Palma que cercaven impressionar
els aspirants a emigrar mitjançant la publicació d’històries commovedores protagonitzades
per emigrants. Així, El Felanigense va utilitzar un fet realment tràgic, que va patir un
veí del municipi en el decurs del seu viatge a ultramar, com a element dissuassiu pels que
pensaven marxar a Amèrica del sud. La informació apareguda a la secció Crónica Local narrava
el següent:
86
“He aquí un espejo en que deberían mirarse todas aquellas personas
que se ven acometidas de la fiebre de la emigración, antes de emprender el viaje:
Un paisano nuestro, vecino y natural de ésta, y que conocíamos bastante,
quiso formar parte en el número de los emigrantes y engrosar sus filas.
Empezó por vender algunas fincas que poseía; y como los tiempos que atravesamos
no son los mejores para efectuar dichas operaciones, sucedió que su
venta le produjo muy poco.
Emprendida la marcha, él y su familia que se componía de su esposa
y dos hijos, la primera falleció en el camino; a ésta le siguió en la misma suerte
uno de sus hijos, llegando al término de su viaje el pobre padre con el único
hijo que le quedaba, con la mente tan conturbada, por sus rudos sufrimientos,
que ha tenido que ingresar a un manicomio; quedando el pobre hijo sin más
amparo que el que ha podido prodigarle la autoridad de aquel país, o bien la
de sus paisanos que residen en el mismo.
Conviene, pues, escarmentar en cabeza ajena, como vulgarmente se dice.” 148
El setmanari felanitxer també es va sumar a la resta de publicacions mallorquines en el
desig de formular les seves pròpies iniciatives a la recerca d’interrompre el persistent degotís
humà cap a l’Argentina i Xile. Les propostes plantejades pel Felanigense passaven per la creació
d’entitats financeres rurals i pèr l’aplicació a càrrec del govern de mesures proteccionistes a
les activitats econòmiques: “... Según nuestro parecer, uno de los medios que más vienen al caso,
es procurar la creación de bancos agrícolas, para que de este modo pudiera el propietario mejorar
sus fincas y dar medios de subsistencia a los pobres jornaleros y trabajadores. Esto, con un
tanto de protección por parte del Gobierno, no dudamos que daría pingües resultados, vigorizando
por legítima consecuencia, el Comercio y la Industria, que en estos días arrastran ya una
existencia muy precaria. Desengañémonos, mientras no se proteja a la Agricultura, todo lo
demás, es gastar pólvora en salvas, como vulgarmente se dice. Verdad es, que cuando no se le
apoya, cuando se le niega el auxilio es la primera en sucumbir, pero, no lo es menos que su
caída arrastra en pos de sí a la Industria, al Comercio y a la sociedad entera...” 149
El municipi mallorquí més sacsejat per l’onada de 1889, Manacor, va gaudir des d’inicis
d’agost de l’esmentat any fins al gener de 1890, d’un efímer setmanari, El Manacorense, que
en els seus escasos 26 números va oferir testimoni del frenesí emigratori que s’havia estés
entre els habitants del terme. El més interessant per comprendre les causes que varen impul-
148 El Felanigense, 8 juny 1889.
149 El Felanigense, 29 juny 1889.
1889: L’allau emigratòria de mallorquins a l’argentina i xile
sar l’allau de manacorins i per conèixer les solucions tendents a deturar-lo ho descobrim dins
una llarguísima editorial publicada el 31 d’agost amb el títol de Predicar en desierto. Pel que
fa a la darrera qüestió, l’autor explicava que a Manacor hi havia massa gent ocupada en l’agricultura
i que calia potenciar la indústria i el comerç local, per a la qual cosa es feia indispensable
que els pagesos enviassin als seus fills a l’escola perquè adquirissin els coneixements
necessaris per poder dedicar-se en el futur en aquestes activitats econòmiques i a la
vegada seria positiu per sortir de la ignorància que era una de les causes que empenyien a
molts manacorins a l’emigració: “Pues bien dedicaos en número prudente y proporcionado a
la agricultura y acudid los restantes a la industria y al comercio. Empezad por instruir algo
más a vuestros hijos desde niños y no considereis como tiempo perdido el que emplean asistiendo
a la escuela, pues estad seguros que les haceis un gran bien, allí aprenderan lo útil, lo
necesario, lo indispensable para poder despues cuando mayores empezar con aprovechamiento
cualquier oficio y dedicarse con ventaja a cualquier industria o negocio lucrativo. Allí
aprenderan hábitos de moralidad y economía que más adelante les haran los hombres probos
y honrados y en una palabra de allí saldrán dispuestos para salir airosos de sus empresas. La
ignorancia es gran causa del mal estar que se observa.”
Al mateix temps, l’editorialista deia que calia impulsar el comerç cercant mercats pels
productes de la contrada i inculcar entre els jornalers el costum, -gens estès entre els manacorins-,
d’anar a cercar feina a fora poble, a les obres públiques d’altres municipis, per tornar
així cada dissabte amb un bon jornal. Una altra inciativa consistiria en fomentar l’estalvi entre
els treballadors obrint dipòsits bancaris que oferissin interessos i en èpoques d’escassetat
constituissin una mena de “caixa de resistència”. També caldria involucrar les classes benestants
del terme en la solució del problema de l’emigració. Aquestes, deixant de banda els odis
polítics existents al municipi, haurien d’invertir en l’agricultura per iniciar una reforma agrícola
que beneficiàs els jornalers. Quant a les autoritats municipals, assegurava que ben poc
podien fer per aturar l’emigració a causa de les seves reduïdes atribucions, però sí que podien
dur endavant tot un seguit de gestions davant el govern, encaminades a afavorir l’economia
del poble.
L’autor de l’editorial finalitzava la seva argumentació fent una crida a la solidaritat entre
els habitants de Manacor des d’una perspectiva moralitzant de caire catòlic: “Y de esta manera
haciendo todos, trabajadores, propietarios y autoridades un poco de su parte resultaría
mucho, no siendo aventurado augurar un brillante porvenir a este pueblo. Sobre todo no olvideis
que sois hijos de un pueblo católico por excelencia y que la Religión es la base más sólida
en que descansa la sociedad. Desgraciado del pueblo, cuyas creencias religiosas van debilitándose.
No desmintais, pues, el espíritu religioso de vuestros antepasados y recordad siempre
que la virtud y la justicia elevan a las naciones, más el pecado hace miserables a los pueblos.”
De l’exposat es dedueix que les principals publicacions mallorquines existents el 1889, des
del degà de la premsa diària de Palma, El Diario de Palma, fins al setmanari forà més novell,
El Manacorense, es varen involucrar en una mena de croada contra el despoblament de l’illa,
originat per l’emigració a l’Argentina i Xile d’un nombrós contingent dels seus habitants. Totes
i cada una de les capçaleres consultades es caracteritzaren per impulsar una campanya informativa
del tot bel·ligerant contra els responsables del fet emigratori i a llançar tota casta d’iniciatives
per solucionar el problema generat per l’èxode. Malgrat la tenacitat de la premsa
87