Allau emigratoria® - Fundació Càtedra Iberoamericana - Universitat ...
Allau emigratoria® - Fundació Càtedra Iberoamericana - Universitat ...
Allau emigratoria® - Fundació Càtedra Iberoamericana - Universitat ...
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
joan buades crespí<br />
llastimós panorama que arribà a assolir caracters xenòfobs, com es dedueix d’una notícia<br />
impresa a les pàgines del diari El Isleño del 29 de gener de 1890, la qual recomanava que fos<br />
llegida pels mallorquins que desitjaven marxar a Xile. Es tractava d’una sèrie de fragments,<br />
escollits d’una convocatòria que feia als seus afiliats la directiva de l’Agrupación Democrática<br />
de Santiago, per manifestar-se contra el govern per la massiva arribada al país d’emigrants<br />
europeus:<br />
66<br />
“El domingo dice se ofrece la oportunidad de reunirnos en un gran<br />
comicio público para tratar de la emigración europea.<br />
Los agentes del gobierno nos envian a tanto por cabeza todas las<br />
heces y desperdicios que arrojan de su seno las ciudades del viejo mundo.<br />
Nuestros hospitales estan atestados de inmigrantes y entretanto se<br />
niega una cama para los pobres chilenos.<br />
Las calles de la ciudad se ven llenas de limosneros que golpean de<br />
puerta en puerta implorando un pan para los hijos que se mueren de hambre.<br />
Los talleres nacionales arrojan a los chilenos para dar ocupación a<br />
tanto desgraciado que se ofrece a trabajar por el alimento,....<br />
No son ellos responsables de que se les engañe pintándolos un paraiso;<br />
cuando vivimos tan cercanos al infierno de la miseria y de la desesperación.<br />
Son los agentes del gobierno los que se empeñan en mandarnos toda<br />
clase de inmigrantes por el interés de ganar la prima que se les ofrece.<br />
¿Basta de servidumbre!<br />
No consintamos que se convierta nuestra cara patria en lazareto europeo,<br />
en asilo de valetudinarios, en colonia penal del viejo mundo, en refugium<br />
pecatorum de todos los perseguidos por la justícia de su país.”<br />
L’Argentina, sotmesa a un període de recesió econòmica, també va veure sorgir brots de<br />
xenofòbia contra els immigrants que s’havien establert al país. El 1890, alguns diaris de<br />
Buenos Aires com El Sud América, esperonaren l’opinió pública argentina contra el corrent<br />
forà que s’imposava sobre la col·lectivitat nativa: “Los desheredados europeos que se dirigen<br />
a la América del Sur, como los ingleses a la India, con el menguado fin de chuparle su savia<br />
vital para derramarla a su regreso en la tierra que los vio lanzarse tras lo desconocido con la<br />
atrevida desesperación del hambre, esos son los que hoy privan sobre el elemento nacional y<br />
le inocuan poco a poco el veneno de sus mezquinos ideales.” 108<br />
¿Qui eren i quin degué ser el nombre d’aquests mallorquins que decidiren embarcar-se a<br />
la recerca de fortuna, malgrat les penúries d’un viatge llarguíssim i d’un futur incert a una terra<br />
llunyana? Com hem pogut veure al analitzar les causes de l’èxode, la primera part de la pregunta<br />
es fàcil de respondre, marxaren cap a l’Argentina i Xile, sobretot habitants de la Part<br />
Forana de Mallorca, especialment d’aquells municipis que més patiren els efectes de la crisi<br />
agrària esdevinguda entre 1888 i 1889: Manacor, Pollença, Artà, Capdepera, Alaró, etc. Es trac-<br />
108 El Isleño, 16 desembre 1890.<br />
1889: L’allau emigratòria de mallorquins a l’argentina i xile<br />
ta, doncs, d’una emigració rural i de caràcter familiar més que no individual: “Antes emigraba<br />
un solo individuo de la familia con el propósito de redimirla de la miseria a costa de trabajos<br />
y privaciones; y el emigrante solo pensaba en enriquecerse para regresar al terruño con sus<br />
ahorros: Ahora, en cambio es la familia entera la que emprende el viaje, espoleada por el hambre,<br />
dispuesta a refugiarse donde quiera que pueda hallar trabajo y alimento, sin fe ni grandes<br />
ambiciones y quizás sin esperanza de volver....” 109<br />
Encara que també dins aquest nombrós contingent d’illencs partits cap a Amèrica també hi<br />
havia gent que no tenia res a veure amb la pagesia i la seva marxa es devia a raons diferents a<br />
les que ocasionaren l’èxode de la ruralia. Alguns quintos falsificaren la documentació per lliurarse<br />
del servei a les colònies espanyoles d’ultramar i fugiren desapercebuts dins el remolí de gent de<br />
les grans expedicions 110 . La denúncia d’aquests fets per la premsa mallorquina, va produir un increment<br />
de les mesures de control envers els passatgers com assenyalava El Isleño a la crònica del<br />
segon i darrer embarcament cap a Xile: “.. los Inspectores de Vigilancia, cuidaban de no permitir<br />
el embarque a los mozos que no presentaban en una u otra forma el certificado de libertades.” 111<br />
Per a alguns mallorquins i mallorquines l’emigració va respondre a una qüestió d’amor o<br />
desamor que rebé la censura de la premsa: “En medio de dolorosas despedidas ocurrió una<br />
escena verdaderamente inmoral producida por una mujer que abandonaba su marido para<br />
seguir en la emigración a su amante, haciendo alarde de ello y mostrando su satisfacción con<br />
palabras y acciones que todos los presentes recriminaron. ¿Quiera Dios que en el pecado no<br />
lleve la penitencia?” 112 En una altra ocasió, va ser una dona recentment casada qui va patir el<br />
menyspreu del seu espós, el qual s’estimà més viatgar cap a Xile amb la seva amant: “Cada<br />
expedición que sale de esta capital para la América del Sur o Chile deja rastro. En la última,<br />
o sea la que salió el jueves se largó un individuo que llevaba poco más de tres meses de matrimonio,<br />
pues se había casado el 29 de junio, y por no irse solo; o por no querer sin duda exponer<br />
su media naranja a las contingencias del viaje, buscó y se llevó otra compañera. La primera<br />
dícese está inconsolable, pues el perillán se ha llevado hasta las cartas matrimoniales.<br />
No será este el último caso de ese género que ocurra, si la emigración continua.” 113<br />
La Roqueta amb el seu sarcasme habitual va fer befa d’aquestes escampadisses d’enamorats:<br />
“Han emigrat de ca seua fa uns quants dies, una joveneta de quinze<br />
añys, molt guapeta y atxerovida y un jovensá que la duya señy a perdre.<br />
No’s sap en á quina república son anats; lo que si se presumeix que<br />
se fará us des tractat d’extradició per reclamarlós.<br />
Por lo regulá pagarán es delicte davant es rectó de Santa Eulari, amb<br />
assistencia des Jutge municipal.” 114<br />
109 ALMANZOR: Mayo: La Almudaina, 1 juny 1889.<br />
110 El Isleño, 19 setembre 1889.<br />
111 El Isleño, 4 octubre 1889.<br />
112 El Isleño, 14 agost 1889.<br />
113 El Isleño, 5 octubre 1889.<br />
114 La Roqueta, 2 novembre 1889<br />
67