30.04.2013 Views

Allau emigratoria® - Fundació Càtedra Iberoamericana - Universitat ...

Allau emigratoria® - Fundació Càtedra Iberoamericana - Universitat ...

Allau emigratoria® - Fundació Càtedra Iberoamericana - Universitat ...

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

joan buades crespí<br />

Els mecanismes utilitzats per les xarxes de reclutament per atreure emigrants foren diversos.<br />

En el cas de Mallorca, hem pogut documentar fins a quatre modalitats de realitzar proselitisme<br />

entre els illencs. La difusió de comunicats i d’anuncis a través de la premsa local va<br />

ser el mètode més habitual que usaren el consolat argentí i els agents d’emigració. Una segona<br />

forma de publicitat va consistir en adherir cartells, als caps de cantons dels carrers més<br />

transitats de Palma, que notificaven sobre la sortida d’alguna gran expedició. Un altre procediment<br />

per incitar a marxar cap a l’Argentina va ser l’utilització de la poesia oral de caire propagandístic,<br />

encara que l’acció més efectiva de totes, fou la labor d’estímul psicològic duita a<br />

terme entre la pagesia de la Part Forana pels ganxos.<br />

La primera notícia sobre la captació de mallorquins per emigrar a l’Argentina és del mes<br />

de novembre de 1888. Es tracta d’un comunicat lliurat pel consolat de l’esmentada república<br />

a Palma al periòdics de l’illa on s’especificaven els requisits que havien de reunir els emigrants<br />

que volguessin traslladar-se al país sudamericà 46 . Manifestava el següent:<br />

34<br />

“Consulado de la República Argentina en Palma de Mallorca.<br />

Las frecuentes consultas que se vienen haciendo a este Consulado de<br />

mi cargo por personas que desean trasladarse a la República Argentina, y al<br />

efecto aspirar a los subsidios de pasaje que concede aquel Gobierno y sus delegados<br />

vía de anticipo reintegrable, me deciden a publicar las condiciones que<br />

ha de reunir quien solicite el traslado con dicho auxilio, y las formalidades<br />

indispensables para su concesión:<br />

1º.- Solo pueden obtenerlo por ahora las familias de labradores, canteros,<br />

albañiles, carpinteros, carroceros, terrapleneros, ladrilleros, herreros y sirvientes.<br />

2º.- Las familias deben componerse de tres miembros por lo menos.<br />

3º.- El cabeza de familia ha de presentar solicitud pidiendo los auxilios<br />

de pasaje y manifestando los individuos de que se compone, sus edades,<br />

estado civil y oficio, y el parentesco con el mismo cabeza de familia solicitante.<br />

No pueden agregarse a las solicitudes personas que no sean de la misma familia<br />

y acrediten su parentesco.<br />

4º.- El jefe de familia también debe presentar además de su partida de<br />

casado, su cédula personal y la de los demás individuos desde la edad de catorce<br />

años; certificaciones de buena conducta y del oficio que ejercen; partidas de<br />

bautismo de los individuos hasta catorce años, de quince a diecisiete certificados<br />

del Alcalde que asegure el resultado de la quinta, y de dieciocho a veinticinco<br />

licencia absoluta o permiso del Capitán General del distrito que autorice<br />

poder ir a la República Argentina.<br />

5º.- Es de advertir que el pasaje del ferrocarril es de cuenta del solicitante,<br />

así también el pasaje en vapor desde Mallorca al continente y que los puntos<br />

de embarque pueden ser Gibraltar, Cádiz o Barcelona según le convenga.<br />

46 Mateu Enric Lledó ocupava el càrrec de cònsol de l’Argentina a Palma l’any de la gran emigració mallorquina. Lledó va ser<br />

un dels fundadors el 1898 del cercle Weilerista i membre de la seva primera junta directiva. Fou regidor de l’Ajuntament de<br />

Pallma i batle de la ciutat, des del mes de març de 1901 fins el maig de l’any següent, en que es va veure obligat a dimitir.<br />

1889: L’allau emigratòria de mallorquins a l’argentina i xile<br />

6º.- No menos debo hacer presente que la oficina general de información<br />

que la República Argentina tiene establecida en España, Madrid, calle del<br />

Carmen, 22, segundo, no tiene delegados particulares en provincias, y por lo<br />

tanto los únicos autorizados para dar noticias o informes oficiales sobre la emigración,<br />

son en cada punto los señores Cónsules y a más los directores de las<br />

oficinas propias del ramo establecidas en Barcelona y Pontevedra D. Alberto<br />

Peralta Ferrain y D. Prudencio G. Sánchez. Estos servicios de información son<br />

enteramente gratuitos, así que cualquier persona que diciéndose autorizada<br />

cobrase la más insignificante comisión cometería hurto.<br />

7º.- Todo lo hasta aquí dicho se refiere a las gestiones del emigrante<br />

hacederas en España para el adelanto del pasaje subsidiario, puede sin embargo<br />

conseguirlo en Buenos Aires haciéndolo solicitar en aquellas oficinas de<br />

inmigración de la República por medio de persona que allí resida y garantice<br />

el pago del anticipo para su devolución oportuna.<br />

Las personas que resuelven trasladarse a la República Argentina<br />

hallarán este Consulado dispuesto a darles las demás explicaciones que les<br />

convengan, y abierto al efecto el despacho, calle de San Cayetano, 16, desde<br />

nueve a once por la mañana todos los días y de nueve a doce los festivos.” 47<br />

De l’exposat per aquest avís lliurat a la premsa per Mateu Enric Lledó es dedueix que l’inici<br />

del corrent emigratori a l’Argentina estimulat per la introducció del sistema de subsidi es<br />

va produir a les darreries de 1888, encara que els seus efectes sobre la demografia de l’illa no<br />

s’observaren fins a l’any següent. D’altra banda, s’adverteix el seu caracter familiar, al imposar<br />

una quantitat mínima d’efectius i el foment d’una emigració específica que implicava a unes<br />

determinades ocupacions laborals: agricultors, pedrers, picapedrers, fusters, carrossers, terrapleners,<br />

rajolers, ferrers i servents. Incidint en aquest darrer aspecte, la política del govern<br />

argentí era ben explícita a l’hora d’atorgar només passatges subsidiats als emigrants amb<br />

aquests oficis concrets, ja que era la mà d’obra que requeria pel desenvolupament econòmic<br />

del país. En el mes de maig de 1889, el corresponsal del Diario de Barcelona a Buenos Aires<br />

va lliurar un article al diari català, -reproduït integrament pel Diario de Palma-, on defensava<br />

la política poblacionista del govern argentí davant les crítiques que li dedicava la premsa europea,<br />

assegurant que els immigrants arribats al país, que posseïen els oficis abans esmentats,<br />

trobaven una ocupació immediata i una excel·lent retribució econòmica, mentre que es menyspreaven<br />

els treballs de caire intel·lectual:<br />

“..El agricultor español y el italiano son los que más pronto se identifican<br />

con este pais y con sus producciones y medios de cultivo. Las leyes argentinas<br />

tienden todas a promover facilidades al inmigrante agricultor, proporcionándole<br />

al efecto tierras, herramientas y bueyes; todo bajo un convenio mediante<br />

el cual el agricultor paga una amortización anual, pasando después de cumplida<br />

la deuda a ser de su propiedad tierra, herramientas y bueyes.<br />

47 El Felanigense, 24 novembre 1888.<br />

35

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!