Allau emigratoria® - Fundació Càtedra Iberoamericana - Universitat ...

joan buades crespí
58
morboso de nuestro pueblo que pudieramos llamar neurosis de la emigración y
ese quietismo de nuestros impasibles gobernantes.” 85 .
El setmanari La Roqueta del 7 de setembre a la seva secció habitual “Pedres menudes”
també informava de l’embarcament cap a Xile i incorporava una mena de qüestionari per
demostrar la ignorància davant la realitat del fet emigratori de gairebé tots aquells que havien
decidit abandonar l’illa:
“Mes de quatrecents mallorquins s’en anaren despuysahi dijous amb
so vapor Lulio, qu’emigran de cap a Chile.
Donava llástima veure aquelles dones i aquells infantons de pit, arremolinats
com una guarda de xòts que duen a n’es sacrifici.
Ja se coneix, mallorquins, qu’estam atrassats i que mos farian creurê
qu’es banchs ballan!
Res de particulá ni d’extraordinari veym, idò, en que donen oreyes á
etcisadures y mal-bossins, si fan creure a molts totes aquestes rondayes de fortuna
i benestar.
Si jo comandás ¿qué creys que faria amb tots aquests qui s’en van a
Chile ó á Bons-Aires?
No los dexaria partí fins que s’haguéssen examinat sense fé una errada,
de ses seguents preguntes:
-¿Saps quantes llegos hey ha d’aquí allá?
-¿Saps quines malalties s’hi patexen?
-¿Saps quants ne quedan sense llit y sensa menjá en mitj des carré?
-¿Saps que val un pa?
-¿Saps que val una camía, de fé neta?
-¿Saps que val un passatge des vapor p’es dia segú de que te vaja
malament y vulguis torná á sa Roqueta?
Idò si no heu saps, tròs d’endiòt, torpe més que torpe, ¿perque t’escoltes
aquests perpòys que te pintan Sant Cristòfol nan y t’esplotan per goñá un
sòu vil y miserable?
Una vegada a Barcelona, el contingent d’emigrants mallorquins es va embarcar en el vapor
francès Cheribon de 2.312 tones, el qual continuà la seva ruta marítima per la Mediterrània,
-ancorant als ports de València on hi pujaren a bord 107 emigrants i al de Màlaga on s’afegiren
al passatge 300 emigrants andalusos-, abans de llançar-se a la travessia de l’Atlàntic.
La segona sortida cap a Xile, esdevinguda el 3 d’octubre, va ser tant o més espectacular
que l’anterior. Des de feia dies, pels principals carrers de Palma, es podien veure cartells
que anunciaven una propera expedició cap a l’esmentat país i com era d’esperar també va
tenir un gran impacte dins l’opinió pública, esperonada com estava per les contínues informacions
que apareixien en els diaris locals. L’extraordinària multitud que es va rombollar
85 En el muelle. La Almudaina, 6 setembre 1889.
1889: L’allau emigratòria de mallorquins a l’argentina i xile
pel moll va desbordar qualsevol previsió fent perillar fins i tot l’integritat dels assistents a
l’embarcament:
“Los que no estuvieron ayer tarde a presenciar el gran embarque de
la gran remesa de mallorquines que los comisionados agentes de la emigración
embarcaban para Chile, no pueden formarse idea del aspecto que ofrecía la plazoleta
de la farola donde estaba atracado el vapor Palma que debía conducirlos
a Barcelona para desde allí trasladarlos al buque en el que han de llegar a
su destino.
No hay exageración con decir que más de cuatro mil personas apiñadas
allí y en los andenes y buques inmediatos, desde donde se podía ver el
vapor, para presenciar el embarque de los que abandonan su patria en busca
de una realidad que seguramente no veran cumplida. Hombres y mujeres de
todas edades, ancianos y niños, algunos tan debiles y pequeños que parece
imposible puedan resistir las penalidades del viaje, de todo había en aquel
núcleo de mal aconsejados hijos de Mallorca (...). La aglomeración de gentes fue
tal en el embarcadero que los agentes del cuerpo de seguridad se vieron en
grandes apuros para contenerla, para dar lugar a que pudieran embarcarse los
pasajeros y sus equipajes. Uno de los vigilantes, atropellado por el gentío se
cayó al mar....” 86
La Almudaina va oferir una xifra de públic al voltant de set o vuit mil persones, gairebé
el doble que la calculada per l’anterior publicació periòdica. El diari regionalista comparava
el tropell de gent que s’havia congregat al moll per veure la sortida del vaixell amb la multitud
que acudia per morbositat a contemplar les execucions dels comdemnats a la pena capital:
“El vapor Palma, en el cual se embarcaron algunos centenares de mallorquines, especialmente
de Artá, Capdepera y la Colonia, se hallaba ya frente a las Isletas y todavía el Muelle,
la calle de la Marina y del Conquistador y el paseo del Borne parecian hormigueros. Hay anomalías
en el carácter humano que no tienen facil explicación, aunque el hecho que nos ocupa
se explica de la misma manera y con idénticas razones del concurso que asiste a las ejecuciones
de la pena capital. Algo debe parecerse la sensación experimentada por la partida de
esos desdichados emigrantes, a la que se siente al ver poner el dogal o la argolla al cuello de
los sentenciados. Compadezcámoslos como si lo fuesen.” 87
Amb el vapor Palma salparen cap a Barcelona un total de 260 emigrants i a la ciutat comtal,
sofriren les mateixes penalitats que anteriors grups d’emigrants mallorquins, encara que
agreujades perquè hagueren d’esperar una setmana al vaixell que els havia de conduir a Xile.
Una altra vegada el Diario de Barcelona va aixecar acta de les condicions llastimoses en què
estaven allotjats els mallorquins:
86 Aún más emigración. El Isleño, 4 octubre 1889.
87 La Almudaina, 4 octubre 1889.
59