Documents 24 - Fundació Carles Pi i Sunyer

DOCUMENTS PI I SUNYER
I... PER QUÈ NO EDUCAR, TAMBÉ, LES RELACIONS?
Mediació formal i informal
Fina Dantí i Núria Villanueva
Mediadores
Associació Catalana pel Desenvolupament de la Mediació i l’Arbitratge
No hi ha cap mena de dubte que la mediació és un procés formatiu. Aquesta afirmació no prové de cap
manual sobre mediació ni de cap autoritat teòrica sobre el tema. Prové únicament de la pràctica. De
constatar, com a mediadora d’alguns casos, la capacitat que tenen les persones de fer-se càrrec dels seus
problemes. De veure com es va realitzant un procés, que pot ser més llarg o més curt, segons el cas, on
primer les persones s’escolten, comprenen el que els passa, aprenen a posar-se en el lloc de l’altre i,
finalment, cerquen opcions conjuntament. El sol fet de tenir un espai i un temps de trobada per a
realitzar una acció conjunta (parts i mediador) que han decidit voluntàriament ja és un pas molt positiu.
Aquest primer pas, que alguns anomenen premediació, és imprescindible i importantíssim. Pot incloure
trobades individuals amb cadascuna de les parts i entendre on ens posem, és a dir, en què consistirà la
mediació, quin és el paper del mediador o quina és la responsabilitat de cadascú.
Aquest valor educatiu de la mediació s’observa quan la persona que ha passat pel procés explica la seva
experiència. S’aprèn a veure l’altre amb uns altres ulls, a comprendre’l, sense deixar de ser nosaltres
mateixos i mantenint el que cadascú vol i desitja. No és d’estranyar que, en més d’un cas, ens hem trobat
que persones que han passat pel procés de mediació després opten per formar part del Servei de Mediació
i comencen a formar-se en aquest tema.
Parlar de mediació educativa també vol dir referir-se a la mediació d’una manera més global. Fins aquí us
he parlat dels efectes educatius de la mediació anomenada “formal”, la que segueix un procés, uns
passos fins a assolir un acord o una transformació positiva de la relació. La mediació, entesa com a acció
més informal, comprendria una actitud, un corrent de pensament que aspira a comprendre el conflicte i
a intervenir-hi positivament. Resoldre conflictes, mediar o, simplement, acompanyar en el conflicte són
activitats humanes que s’han desenvolupat sempre en totes les formes de relació social. Hi havia consells
d’ancians, sacerdots, jutges, governants... com a figures diferents però amb una mateixa funció, la
d’intervenir positivament en els conflictes entre dues o més parts. A Catalunya, no fa pas massa anys,
encara hi havia la figura dels “homes bons”, persones reconegudes pel grup que ajudaven a aquells que
ho sol·licitaven, ja fos per problemes entre veïns o familiars.
Situem-nos, ara, a l’àmbit educatiu, a l’educació secundària i, concretament, en un programa de mediació
escolar que hem tirat endavant ara deu fer dos anys. El nostre treball inclou la mediació entesa més
formalment –perquè es creà un Servei de Mediació– i la mediació informal. I d’aquesta última en podríem
parlar llargament només referint-nos a la figura del professor-tutor (actualment, a secundària, gairebé
tots els professors són també tutors i l’acció tutorial inclou la formació i l’orientació de l’individu i de
l’individu en grup) que trobem molt sovint fent d’intermediari, de pont o de facilitador entre l’alumne i la
família, entre l’alumne i el grup o entre l’alumne i el professor. La nostra proposta és més general,
d’educar en el conflicte, de comprendre’l i de practicar totes aquelles habilitats comunicatives i totes les
tècniques adequades per a gestionar els conflictes. La manera de portar a terme aquests propòsits ha
estat elaborant uns materials aptes per a un crèdit variable, titulat “Vida i conflicte”, però també per
treballar aquests temes en les sessions de tutoria (una sessió de tutoria és una hora setmanal de treball
entre el tutor i el grup). Diuen també que el professor és una mena de mediador entre el saber i l’alumne,
però aquest és un altre tema...
47