Documents 24 - Fundació Carles Pi i Sunyer

DOCUMENTS PI I SUNYER
”vénen mal preparats”, “a casa no els posen límits i mira com ens trobem”, etc. Es tracta de posar-s’hi i
hi ha moltes maneres de fer-ho. El programa que hem impulsat de mediació escolar n’és una.
Escola-comunitat
La meva visió del tema de les relacions entre instituts i comunitat és una visió des de dins dels centres de
secundària. Com que ens trobem en un Congrés de Mediació Comunitària, ens atrevim a donar alguna
opció des del meu punt de vista a aquest tema tan debatut i treballat com és la coordinació entre serveis
educatius i socials i escola. Coneixem experiències altament positives de treball conjunt entre assistència
social, professorat d’institut, pares i mares de l’AMPA, mestres, etc.
Sempre ens posem a la boca una frase plena de bones intencions: “l’educació és de tots”. No sé ben bé
qui són aquests tots... El que és evident és que si hem d’educar els joves en la responsabilitat, els hem
d’educar perquè se sentin útils a la societat; no podem deslligar l’escola (o l’institut, tant se val) de la
comunitat.
Si ens centrem només en el tema de la convivència, fixem-nos que hi ha conflictes que depassen el marc
escolar, entre alumnes d’un institut i un grup extern, per exemple, o entre una empresa veïna de l’institut
i algunes persones de l’institut, o entre una família i algú de l’institut, etc. Aquests només són alguns
exemples. Doncs bé, per què no podem tractar situacions d’aquest tipus conjuntament? O per què des de
l’institut no es pot derivar algun d’aquests casos a un servei municipal de mediació, posem per cas?
Punt final
Ja per acabar, pensem que és fonamental entendre que en mediació escolar el més important no és la
finalitat del procés (resoldre el conflicte i arribar a acords) sinó el propi procés: exposar el punt de vista de
cadascú de manera assertiva, posar-se en el lloc de l’altre, veure que el problema és sempre de les dues
parts i que no hi ha dolents ni culpables, que existeix una solució on tothom hi pot sortir guanyant, que
és important mantenir la relació, etc. És a dir, adonar-se de la força de la mediació com a procés educatiu
i preventiu.
Volem posar èmfasi, per concloure, en el fet que cada centre ha de construir el seu propi model en funció
de les seves necessitats, context i cultura de centre. La mediació és una eina més, molt potent si s’introdueix
respectant les seves premisses i no volent que substitueixi el ventall d’eines que cada centre ja desenvolupa.
I tot això, fruit del treball en equip i la reflexió. És a dir, fer-se el vestit a mida i no oblidar que, a l’armari,
el centre ja té altres peces de roba disponibles.
50