Documents 24 - Fundació Carles Pi i Sunyer

DOCUMENTS PI I SUNYER
EL CONGRÉS DE MEDIACIÓ COMUNITÀRIA
DEL PRAT DE LLOBREGAT
Ara fa dos anys, durant els dies 21, 22 i 23 de novembre de 2000, es va celebrar en el municipi del Prat de
Llobregat el Primer Congrés de Mediació Comunitària: Municipi, Comunitat i Conflicte, organitzat per
l’Ajuntament del Prat de Llobregat, la Fundació Carles Pi Sunyer i l’Associació Catalana pel Desenvolupament
de la Mediació i l’Arbitratge (ACDMA).
Aquest Congrés tenia com a objectiu ser punt de trobada per fer una reflexió conjunta d’individus,
col·lectius, entitats, ajuntaments i altres institucions públiques o privades, interessades en la mediació i
en la seva implantació a la comunitat i als municipis de Catalunya.
Durant el Congrés es van tractar temes com la viabilitat dels serveis de mediació als municipis, el paper de
cada un dels agents socials vers la mediació, el coneixement del treball de les universitats, les propostes
dels col·legis professionals i el tractament de les possibilitats de la mediació en temes d’exclusió i
interculturalitat. També es va fer incidència en aspectes com la participació ciutadana, el present i el futur
de la mediació i la visió del món associatiu, entre d’altres.
Hi van assistir prop de 250 persones, representants de més de 50 municipis de Catalunya i de la resta de
l’Estat espanyol, amb una important participació de representants polítics vinculats al món local, Diputació
de Barcelona, Generalitat de Catalunya, alcaldes i regidors de diferents municipis (el Prat de Llobregat,
Terrassa, Badalona, Mataró, Sitges, Sant Feliu de Llobregat, Rubí, Valls, etc.), els quals, a través de les
seves ponències i/o intervencions, van prendre un compromís per la mediació o la van considerar com
una possibilitat propera.
Més enllà de valoracions positives, es vol considerar aquest Congrés com un punt més d’un camí iniciat
a principis dels anys noranta i que té com a destí final la implantació de la mediació en els municipis, però
també la seva implantació en altres àmbits.
En aquest sentit, en els dos darrers anys, s’han donat canvis significatius en la implantació de la mediació
a Catalunya.
El 13 de gener de 2001 va entrar en vigor la Llei 5/2000 sobre la responsabilitat penal del menor. Aquesta
Llei obre un espai per a la mediació entre el menor infractor i la víctima, quan valora positivament la
reparació del dany sofert per la víctima com a conseqüència del delicte comès. Aquesta Llei dóna millor
cobertura –i l’amplia a infractors d’edats compreses entre els 14 i 18 anys– al Programa de mediació i
reparació a la víctima del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, ja existent des de maig
de 1990.
Més endavant, el 15 de març, s’aprova la Llei 1/2001 de mediació familiar de Catalunya, conseqüència
del nou Codi de Família de Catalunya (Llei 9/1998 de 15 de juliol), que en el seu article 79.2
preveu la mediació familiar pels casos de nul·litat, divorci o separació quan ho demana un dels cònjuges
i el jutge corresponent ho considera necessari. El Decret 139/2002, de 14 de maig, desplega la citada Llei
i marca les pautes generals de com s’ha d’estructurar la mediació familiar pública i com s’ha de dur a la
pràctica.
Amb aquesta Llei es crea el Centre de Mediació Familiar de Catalunya, depenent del Departament de
Justícia, amb l’encàrrec d’estructurar la posada en pràctica de la Llei i d’habilitar els professionals que
podran dur a terme les mediacions que se’n desprenguin. Aquests professionals, amb la formació
especialitzada corresponent, hauran de pertànyer als col·legis professionals dels advocats, psicòlegs,
educadors socials, pedagogs o treballadors socials.
L’aprovació de la Llei de mediació familiar, per la seva importància en aquest àmbit, ha centrat quasi tot
5