Documents 24 - Fundació Carles Pi i Sunyer

DOCUMENTS PI I SUNYER
MEDIACIÓ I PARTICIPACIÓ
Pere Alcober i Solanas
Diputat de Participació Ciutadana
President de l’Organisme Autònom Flor de Maig
La mediació, en l’àmbit de la comunitat, és un privilegiat espai de participació ciutadana on es facilita que
les parts valorin la viabilitat de les diferents alternatives plantejades de manera voluntària i en un marc de
confidencialitat.
La ubicació d’un equipament per a toxicòmans, la presència a l’escola de nens i nenes provinents d’altres
països amb trets culturals diferents als nostres, la conciliació de les diferents necessitats per a l’ús dels
espais públics, etc., són qüestions que requereixen la participació de tots els sectors implicats. Cal, doncs,
nous plantejaments, noves metodologies per avançar en la construcció de les nostres comunitats.
La mediació és un sistema de gestió de conflictes, un escenari on dues o més parts enfrontades prenen
protagonisme en la recerca de solucions, on s’escolta cadascun dels posicionaments i s’arriba a solucions
negociades i consensuades amb el compromís de complir allò pactat. Tot aquest procés està dirigit per un
tercer neutral orientat cap a la consecució d’un acord satisfactori per a les parts, tot respectant els seus
interessos i les seves diferències, on tots guanyen i cap perd.
La mediació, a diferència d’altres sistemes de resolució de conflictes, fa que tota la responsabilitat recaigui
en les parts, que són qui finalment gestionaran el conflicte. La mediació es pot aplicar en diversos àmbits:
familiar, comunitari, empresarial, per resoldre conflictes entre els ciutadans i les administracions, o entre
administracions, etc.
El repte que se’ns presenta avui en dia és crear un llenguatge comú i una metodologia pròpia a casa
nostra, anar definint com es poden impulsar els serveis de mediació des dels nostres municipis, quin és el
millor model a implantar, quin paper pren l’Administració, etc.
Impulsar els serveis de mediació en la comunitat ha de ser una clara aposta política per aprofundir en el
concepte de democràcia, per cercar solucions compartides que millorin la qualitat de vida de la ciutadania.
Quan des de l’Administració s’ha de donar resposta a una necessitat social és previsible –fins i tot diríem
que normal– l’aparició d’un conflicte, que pot esdevenir en una oportunitat si es gestiona, ja que legitimarà
la decisió final presa i compartida per totes les parts.
Per tant, la clau resideix en la participació i en la negociació en la presa de decisions públiques; davant
d’això se’ns planteja un interrogant: negociar-participar, quan? La seva resposta condicionarà el model
de participació que es pretengui impulsar. Habitualment, primer hi ha hagut un projecte públic i
posteriorment una fase de consulta ciutadana, les propostes de la qual s’han tingut o no en consideració,
produint, de vegades, un efecte contrari al pretès inicialment, ja que la ciutadania pot percebre que no
s’han tingut en compte les seves aportacions, si més no, les més importants.
Un altre model pretén que la ciutadania pugui opinar des de l’inici del procés. Aquesta manera de prendre
algunes decisions públiques segurament reforçarà el compromís dels ciutadans davant d’aquelles situacions
en què cal donar una resposta, i el de l’Administració en haver complert l’interès dels ciutadans.
Tant si parlem de mediació com si ens referim a la participació ciutadana en general, no es pot perdre de
vista que són conceptes assentats en bases clarament ideològiques on la voluntat de les parts i l’esperit
de treure un profit pedagògic i democràtic han de quedar clars abans i després del procés. Només amb
aquesta voluntat s’avançarà en el camí de l’aprofundiment de les relacions ciutadanes –i també amb
l’Administració– i, de ben segur, trobades com la del Congrés del Prat de Llobregat ajuden a establir els
paràmetres que impulsen, a casa nostra, experiències que demostren que és possible arribar-hi.
7