VE-28 DICIEMBRE 2016

Ulls entelats
Anem per la vida amb la bena als ulls,
i, encara que sols albirem, el que tenim just al davant,
per sort, i cada dia, la vida ens ofereix una nova oportunitat.
Mirem al futur, amb un apassionant present per viure,
i, com que l’endemà ja està traçat, i, el deler no es posa en
moviment,
la passió no s’atansa.
Atorguem un valuós temps per a les nimietats,
i, com que després ens persegueix, per esser mal gestionat,
fem a corre-cuita, les coses importants.
Per por al fracàs, dubtem de fer allò que ens demana el cos,
i, com que al no donar el pas, creguem que no arrisquem res,
sense pensar el que hem deixat de guanyar, ho aplacem per altra
estona.
Omplim la ment d’etiquetes, les que hem assumit perquè ens han o
hem posat,
i, com que també, les que hem adjudicat a d’altres, sense tindre en
cap moment presents, les circumstàncies de cadascú,
deixant l’empatia de banda, la imatge que tenim al davant, no és el
verdader reflex d’un mirall, sinó un miratge ocasional.
31