de Bernat Metge - Reial Acadèmia de Bones Lletres

More documents

Recommendations

Info

MIQUEL MARCO seu particular dialeg anib Prudencia, qui planteja en el seu parlament tota una síntssi del pensament agustinih sobre el Bé Suprem i la naturalesa del BkZ4 En segon lloc, la competencia de determinar l'actuació dels homes recau en Déu. L'home amb la seva raó no abas- ta a entendre la recta actuació de Déu; pcr tant, no pot, de forma racional, jutjar allo que, tebricament, no entén. Un tercer tema de relació és el concepte del mal, la seva procedencia i la voluntat lliure de l'home per actuar. La voluntat humana en si mateixa és bona i és Iljure, per tant, pot atansar-se a Déu o apartar-se d'Ell. Aquesta llibertat de que disposa la voluntat humana és un bé i és condició per arribar a la felicitat. Així dones, la voluntat lliure en l'exercici de la seva llibertat es pot equivocar i aixo comporta el risc de pecat que és l'únic mal vertader, ja que és un mal moral. La llibertat consisteix en I'ús correcte de I'albir. 1 aixi, la llibertat és major quan més unit esta l'home a Déu: libertas vera est Christi servire i, per tant, més apartat del mal. No podem deixar de costat, o bé oblidar, que la doctrina sobre la naturalesa del bé i del mal esta molt relacionada amb la propia experiencia vital del sant. Per a ell, Déu és el Crcador de totes les coses, és summament bo i suprem bé, i bé vertader. La moral 1ul.liana Cilla de Fortuna es comporta de manera contraria a l'ordre cosmologic establert. Hi ha una manca d'explicació davant d'aquest comportameni i, aixo fa que Metge pronuncii aquestes paraules: 24. Els pat-al.lelisines textuals entre les obrcs de Sant Agustí i i'obra de Metge es poden seguir en les noles de i'edició crítica. Per a un major coneincmeni de la relació enu-e el pcnsament del sant i Metge, vid. el meu article "Uiia Prudencia agustiniana en el Llibre de Fortuna i Pnrddncia de Berna1 Melgc", Esfrrdis de Llengua i Literatura caiolanes, LVIII. Miscel.linia Joaquirn Molas, 3, P~iblicacions dc i'Abadia de Montsernl, Barcelona. 2009, pp. 21-32.
EL LLIBRE DE FORTUNA E PRUDENCIA E tantost fuy d'oppinió quc no y era Deu ni natura, car no y hac orde ne mesura ne res qui fos Fayt per raysó. (VV. 218-221) El protagonista observa la conducta irracional de la natura, fora d'un ordre, i desvincula Déu d'aquesta naturalesa. Si existeix desordre, Déu no hi és. Per iant, hi ha una relació propera entre una natura en ordre i l'existencia divina. Si no hi ha ordre ni mesura, no hi ha Déu. Cal relacionar Déu amb l'existencia d'ordre. La manca d'explicació raonable per comprendre l'existencia del mal és una de les causes que porten a l'individu a l'ateisme. 1 dins d'aquest context és on es relacionen Llull i Metge. Al Llihre 1 del Libre de Meravelles, Fklix, el protagonista dubta de l'existencia de Déu. És testirnoni d'uns fets que li provoquen una crisi de fe. Observa com una jove pastoreta, que no tem res perque creu en Déu qui, segons ella, ajuda els creients, és devorada per un llop davant mateix del propi Felix. El Creador no ha fet res per salvar la pasloreta, que coniiava en el Totpoderós i que per a ella és tot saviesa, bondat i poder. Felix entra en crisi al comprovar que Déu ha permks que el mal afeclés una bona pastoreta que tenia gran devoció, confianca i fe en Ell. El paral.lelisme s'estableix entre Metge-protagonista, que confia en el ve11 de la barca i és enganyat, i la pastoreta, que confia en Déu i és devorada pel llop quan defensa el seu ramat. Ambdós protagonistes han actuat amh bondat i han estat recompensats amb el mal. Déu permet que el mal afecti els bons i que no hi hagi justícia al món. Aquest plantejament fa que tant Felix com Metge posin en dubte l'existencia de Déu. Tanmateix, com en totes les situacions que es plantegen entre les fonts &influencia i el Llibre de Fortuna i Prudt?ncia, el problema és resolt de forma diferent. Felix es troba amh un ermita a qui explica I'experiencia vivida, i qui li resol el seu problema de manca de creenca en Déu després d'unes reconfortants explicacions, de les quals i,
Page 1: de Bernat Metge Edició crítica de
Page 4 and 5: EL LLIBRE DE FORTUNA E PRUDENCIA DE
Page 6 and 7: Al meu pare, Petrus Marcus, homo le
Page 8 and 9: PR~LEG INTRODUCCI~ ................
Page 10 and 11: MIQUEL MARCO Filologia Clissica, Fi
Page 12 and 13: MIQUEL MARCO Tot aixo és motiu de
Page 14 and 15: MIQUEL MARCO L'any 1379 es va casar
Page 16 and 17: MIQUEL MARCO literari a partir dc i
Page 18 and 19: 20 MIQUEL MARCO despren d'allo que
Page 20 and 21: MIQUEL MARCO obres Fetes amb una fi
Page 22 and 23: MIQUEL MARCO mera persona elogiant
Page 24 and 25: MIQUEL MARCO de la situació en la
Page 26 and 27: Interessant és destacar que els ve
Page 28 and 29: a les dues dates trets de caracter
Page 30 and 31: L'al.lusió a les Set Arts Liberals
Page 32 and 33: MIQUEL MARCO racional és un dialeg
Page 36 and 37: fins i tot, surt molt reforcada la
Page 38 and 39: La interpretació del significat de
Page 40 and 41: MIQUEL MARCO serenitat espiritual,
Page 42 and 43: 1. La representació grafica de l'a
Page 44 and 45: MIQUEL MARCO guarssa per colom" (v.
Page 46 and 47: MIQUEL MARCO canconer. La foliació
Page 48 and 49: MIQUEL MARCO La collatio entre els
Page 50 and 51: 8. CIUTERIS D'EDIC~~ MIQUEL MARCO P
Page 52 and 53: MTOUEL MARCO 5. Monedes: carlí, di
Page 54: [EL LLZBRE DE FORTUNA E PRUDENCIA]'
Page 57 and 58: MICIUEL MARCO e cant me vi, fortmen
Page 59 and 60: dix yeu, "e puys vendra la guerra."
Page 61 and 62: MIQUEL MARCO "Encara", dix eu, "por
Page 63 and 64: MIOUEL MARCO 190 E cant lo vent era
Page 65 and 66: MIQUEL MARCO e l'arbre blanch ab lo
Page 67 and 68: 275 de sofre quant és sobre.1 foch
Page 69 and 70: MIQUEL MARCO 320 e de bells vestitz
Page 71 and 72: MIQUEL MARCO 360 e puys havia la un
Page 73 and 74: MIQUEL MARCO qual és mon nom, ne p
Page 75 and 76: MIQUEL MARCO e gitant-me cascú son
Page 77 and 78: MIQUEL MARCO ffech peccar nostre pr
Page 79 and 80: MIQUEL MARCO 530 Maleyt sia celh qu
Page 81 and 82: MIQUEL MARCO Digats: ¿que us par d
Page 83 and 84: MIQUEL MARCO quen breu vos veja dej
Page 85 and 86:
MIQUEL MARCO E desparech-ma.b tal b
Page 87 and 88:
MIQUEL MARCO ne si me'n podets ajud
Page 89 and 90:
MIQUEL MARCO si volets alorguar ver
Page 91 and 92:
765 no pot res fer sens son voler,
Page 93 and 94:
MIQUEL MARCO "Mon car fill, vós et
Page 95 and 96:
MIQUEL MARCO ffalqés vostra oppini
Page 97 and 98:
~~p car molt aul hom vey ben vestit
Page 99 and 100:
MIQUEL MARCO jutgar co que marex ca
Page 101 and 102:
MTQUEL MARCO que li vengués, se le
Page 103 and 104:
MIQUEL MARCO tots celhs que.n fer m
Page 105 and 106:
no.ls haguessen levats del món. 10
Page 107 and 108:
MIQUEL ,MARCO 11 10 Donchs, major d
Page 109 and 110:
MIQUEL MARCO 1160 mas correch-me br
Page 111 and 112:
GLOSSARI
Page 113 and 114:
MIQUEL MARCO awesada, 320, guarnida
Page 115 and 116:
MTQUEL MARCO denant, 316,498, 600,
Page 117 and 118:
gitare, 959, Uancara. gitat, 948, l
Page 119 and 120:
MIQUEL MARCO morda, 182, difama, de
Page 121 and 122:
iMIOUEL MARCO pugé, 84, (meh), vai
Page 123 and 124:
susany, 22, escarn, mofa, burla. su
Page 125 and 126:
BIBLIOGRAFIA
Page 127 and 128:
134 MIQUEL MARCO BADIA, Lola, "Siat
Page 129 and 130:
136 MIQUEL MARCO CHAUCER, Godofredo
Page 131 and 132:
MTQUEL MARCO MARCO ARTIGAS. Miquel,
Page 133:
140 MlQUEL MARCO &QUE& Martí de, H
show all

de Bernat Metge - Reial Acadèmia de Bones Lletres

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?