de Bernat Metge - Reial Acadèmia de Bones Lletres

MIQUEL MARCO
530 Maleyt sia celh qui primer
de terra.m leva quant fuy nat;
maleyt sia.1 vila orat
qui.m bateja, com no.m mata;
maleyt sia qui m'encona,
535 com no m'i mescl& rialgar.
Car més val dejús terra star [91v]
que quant hom soffer pits de mort.
Digats, dona: (de que us tinch tort?
Digats, mala mort vos hich leu!
540 (Ffiu-vos jamés causa ten greu
que tal pena dega passar?"
"Bestia sots, segons que.m par",
dix elha, "perquk.m desonrats
e sens tota raysó us clamats.
545 No y ha bon guard6 al servey
541 pena dega passar] penan deja portar O 542 scgons que.m par] segons
rnc par 0; Respoii la Fortuna: Al marge esqueve del manuscnl O 544 usl vos
O 545 bon] be O
530-535. Paral.lelismes ainb el Llibre de lrih: "Que mori el dia que em va
vcurc néixer.1 la niL que vii dir: "Heus aquí un mascle!" ¿iPr que no vdig morir
en el si matcrn,/ no vaig sonir del ventrr, i expirar?/ iPer que havia d'haver-hi
dos genolls per a acollir-me/ i dos pits per a alletarrne?" (3; 3-1 1-12).
530-532-534. maleyt: adjectiu. Amb I'accent sobre la e b la fomia etimolhgica;
la forma nialen, amh I'accent sobre la i 6s moderna i iiniilbgica de I'infinitiu
(DCVB, Vil, 153). Aquests versos són isosillabics si la paraula nialeyf es considera
bisíl.laba.
534. encona: forma del verb enconar 'posar mel o altre cosa suau al paladar
d'un nou-nat per ler-li prcndre el gust de mamar'; 'donar la primera llet a un
inrant de rnamdla' (DCVB, N, 886).
538-542. Paral-lelisrncs amb el Llibre de Job: "Com són de grans la ineva
[alta i el meu ci-im?/ Feu-me saber quin ha estat el meii pecat!i [...] Vull dir a
Déu: No em candemneu,! digucu-me per qu& em 1eu la guerra!" (13;23 i 10; 2).