de Bernat Metge - Reial Acadèmia de Bones Lletres

210 Ez aprés un pauch revania
lo bon temps, e cessave.1 mal;
e fasia puys atrestal
lo bon temps, quant lo mal venia.
Al pus alt d'aycest loch havia
215 un gran boscatge, tot plentat
d'arbres diversos, e regat
en algús lochs e.n altres no.
E tantost fuy d'oppinió
que no y era Déu ni natura,
220 car no y hac orde ne mesura
ne res qui fos feyt per raysó.
La major part dels arbres fo
de fruyt e fulhes despulhada,
e l'altre part era ornada
225 de ffmyts e de vestiments richs.
E.ls arbres qu.eren pus antichs
e de pus alta noyridura [86i-1
havien menor statura
que celhs qu.eren de baix linatge.
230 E contenien de peratge
lo cedre ab lo poncemer,
e lo gran pi ab lo murter,
214 Al pus] Als plus O 217 en algús] e alguns O 221 feyt] fay
H 222 fo] fos H 226 E.ls arbres] Dels arbres O 228 menor] major
H 231 ab lo poncemer] en lo ponsiver O 232 gran] gra H
2 14-279. Paral.lelismes ambl'Anriclaudianus: 'Ric nemus ambiguum. divenaque
nascitur arbori t...] Indicens bellum cognataque praelia miscens" (Lb. W, caps.
WI-M. cols. 557-558). Ja van ser assenyalats per Olivar i Riquer.
Paral.lelismes amb Le Roman de la Rose: "La mche porte un bois dontable,i
[...] Mais li doulereus venz de bisel A contre lui emprise" (w. 5947-6038). Ja
apareixen a I'edició d'Olivar i a la de Riquer.