de Bernat Metge - Reial Acadèmia de Bones Lletres

EL LLIBRE DE FORTUNA E PRUDENCIA 47
Barcelona, 1914, pagines 49-70, la descripció definitiva del
manuscrit 8.
Tanmateix, el primer que va donar notícies sobre el
canconer va ser Manuel Mila i Fontanals, tot i que la seva
descripció es va produir a partir d'una ordenació dels ma-
nuscrits diferents a I'a~tual.~~
El 1970, Pere Bohigas, malgrat considerar las descrip-
cions de Massó i de Rubió com a correctes, va publicar una
nova catalogació i descripció dels manuscrits del canconer
Vega-Aguiló. Bohigas va justificar aquesta nova edició de la
descripció del canconer fent referencia al fet que l'ús de les
noves tecnologies (raigs ultraviolats) li havien permes la lec-
tura d'alguns passatges de les obres, que en el seu moment
no van poder ser llegides per Massó i per Rubió, malgrai el
seu enginy filolbgi~.~~
El manuscrit 8 formava part juntament amb el manuscrit
7 d'un sol canconer de 450 folis que va ser dividit en dos,
rebent, en un primer moment, els noms de manuscrit Ha per
al manuscrit 7, i manuscrit H"er al manuscrit
Els manuscrits, quan es van unir, ja es trobaven en mal
estat, degut als efectes de la humitat que va esborrar part
de l'escriptura d'alguns folis, afectant, sobretot, els primers
versos d'alguns textos.
El manuscrit 7 conté una foliació en números romans
contemporania a la copia. Manquen divuit folis a l'inici del
36. "En 1868, nous avons fait de longs extraits de quatre recueils de paelrs
cawlans, que I'on porrait, en sauvcnir des deux savants qui en ont été les derniers
possesseurs, nonimer Cliansonniers Vega-AguilC.[ ... ] Ces chansaniers appariirnnrnl
touls au xve siecle; mais nous croyons A et B antérieuis par le fond, C et D (plus
semblables a ceux de Paris et Saragosse postérirurs I'anni-e 1450)": Manucl
Mil6 y Fontanals. "PoCtes 1-iques catalans", Obms Completas, vol. 111 (Estudios
sobre historia, lengua y liieraiura de Cataluña), Barcelona, 1890, p. 443. Mili i
Fontanals divideix el canconer en quatre parts. El Llibre de Fortuna e Prudencia
es descriu en el canconer B.
37. Pcrc Bohigas, "El Canconer Catali Vega-Aguilón, a Aportacions a Estudi
de la Literatura Calalanu, Abadia de Moniserral. "Biblioteca Abad Oliha". no 23,
Barcelona, 1982, p. 220.
38. Jarime Massó i Torrents. "Bibliogralia dels antics poetas calalans", Aiturie
de I'lnstirur d'Esrudir Carnlnns, 1913.1914. Barcelona, pp. 3-276, i Jaume Massó
i Tonents; Jordi Rubió i Balagurr, "Cakileg dels Manuscriis de la Biblioteca de
Catalunya", Burlleri de la Biblioteca de Carnlunya, 1 (1914), pp. 49~70.