de Bernat Metge - Reial Acadèmia de Bones Lletres

MIQUEL MARCO
Digats: ¿que us par dels mogobelhs?
¿Han pres, a vostra juy, be11 tom?
L'aur han convertit en plom
los cambiadors que sabets;
570 e si.1~ deyts:"Senyors, 2que.m devetz?",
respondran-vos que bon.amor.
No.ls fan ara ten gran honor
les gens, com al bon temps fasien,
quant lo mercuri convertien
575 en aur de XXIII quirats.
Tals se tendrien per pegatz
que y perdessen, vuy, la meytat,
pus no y ha fe ne veritat,
que n0.s tangueren per contens
580 que de XX sols fessen cinch-cents
en fort breu temps, quant j0.m volia.
568 I'aur han convc~titl Lo aur e fet convertir O 570 que-m] qucn H,
senyoisl senyer O 575 xxiii] nniiii H 576 perl vuy per H 580 sols] ss
H 581 en tan] e fort O
566. mogobelhs: els mogobells eren inteisssos damunt d'un capital prestat o
damunl una Ilctra dc canvi negociada (DCVB, VII. 483).
568-581. A partir de la segona meitat del segle xrv, el m6n econbmic occidental
entra en una fase de depressió, caracteritzada perla recessi6 dcmografica, Vatonia
dels negocis 1 I'estancament financer La disminució en la producció agrícola, la
falta de ma d'obra i la poca rnobilitai dels capitals coincidcixen alnb la pressi6
dels turcs otomans a Orient, i amb i'inici dúna serie de guerres als mars i a1s
continents, que alteren greurnenl les ac~iiiitats corncrcials i industiials. A Catalunya,
la crisi rcünbrnica va provocar una guerra civil que devora els darrers recursos dcl
país. Eany 1381 -data en la que Melge escriu el Llibre de Fortuna e Prudencia-,
lou l'any neme dc Veconomia internacional. Una serie de [allides hancaries poscn
de rnanifest que s'havia acaba1 I'kpüca de15 bons negacis. Entre 1381 i 1383 van
Fer iallida les pi-incipals banques privades de Barcelona (Pere Descaus, Andrcu
Olivella, Pere Pasqual, Amau Esquerit), de Girona (Ramon Medir) i de Perpinyi
(Bartomeu Garcia), degut a una polftica d'ampliació desmesurada de credits a
la tesoreria reial sense la contrapartida d'un augment demogrific, industrial.
comercial i tributari. Per aprofundir en aquest tema vid. Jaumc Viccns i Vives,
Els Trastdmares (segle m), Vicens-Vives, Historia de Catalunya. Biografies Catalanes,
vol. 8, Barcelona. 1980 (Z"), pp. 15-16.
580. sol: forma antiga de 'sou'. Moneda que valia dotze diners de bi116 i era
la vinlena part de la lliura (DCVB, X, 39).