de Bernat Metge - Reial Acadèmia de Bones Lletres

EL LLIBRE DE FORTUNA E PRUDENCIA
i situar-hi una serie de reflexions etico-filosbfiques en un
pla humanista.
El catala del Llibre de Fortuna e Prudencia correspon a
la parla dialectal oriental. Aixb es manifesta principalment
mitjancant diversos trets fonetics que presenta el text: la
confusió del vocalisme Aton, sobretot d e i el major ús de
la grafia x per a la representació del fonema fricatiu palatal
sord: axí, caxals, lexar.
Les característiques lingüístiques del Llibre de Fortuna e
Prudencia queden reflectides en les diverses particularitats
que li confereix el manuscrit H i que contrasta amb el ina-
nuscrit O, que té una major regularització ortografica, una
major modernització de formes gramaticals i lexiques i una
catalanització de les formes aprovencalades d'H, encara que
ambdós manuscrits són del segle xv: plau enfront a plach
del manuscrit H; vegada enfront a veu; riqueses enfront a
rictatz i ricors; l'ús reiterat del relatiu que en funció de sub-
jecte enfront a l'ús de qui relatiu amb la mateixa funció:
que bocadent jahia/ qui bocadent jasia (v. 669); de dones que
van. per les simes/ de dones qui van per les simes (v. 661). El
manuscrit O utilitza grafies catalanes enlloc de formes pro-
vengals: elUelh; vullats enfront a vulhats. Cal assenyalar també
que el manuscrit H alterna formes arcaitzants amb formes
més modernes que s'imposaran en el catala amb el pas del
temps: aul/ malvats; dampnar/condempnar; hdmens/ homes;
semblar/pensar; sempreltostemps. Tot i així, hi ha ocasions,
no obstant aixo, en que el manuscrit O presenta solucions
més arcaiques que el manuscrit H: dava enfront a dona del
manuscrit H; guardats enfront a guardau; anvides enfront a
a penes; Aquest fenomen pot obeir, segurameni, a la lentitud
amb que es van realitzar les evolucions lingüístiques, i aixo
fa suposar un estadi de la llengua en el que la convivencia
entre ambdues paraules reflectiria que la seva alternanca
era poc rellevant.
Un altre tret característic de l'obra són els vocables i
expressions de caire col.loquia1 i vulgar, amb la intenció de
reforcar el to de broma i parodia i diferenciar, a més a més,
l'obra del classic debat medieval: "mas jo la li farépus blava"
(v. 96); "cabessen dos diners de pebre" (v. 345); "meten-me