de Bernat Metge - Reial Acadèmia de Bones Lletres

[EL LLZBRE DE FORTUNA E PRUDENCIA]'
Jats qu.eu sia molt occupats
d'alcuns affers qui m'an portatz
en tal perill d'on cuyt morir,
ges per ay@ no vulh jaquir
5 en lo tinter co qu.a[u]siretz.
E si entendre hi volets
e notar la mia ventura,
conaxerets que pauca cura
deu hom haver del temporal;
10 car lo món 6s descominal,
que.lls uns dóna e.ls altres tolh,
presant lo savi menys del folh
e l'om scient menys del tepat;
e sempre sech la voluntat
15 los dessebimens de Fortuna,
qui raysó no seguex alguna,
segons que per avant veyretz.
E prech-vos que no us anujets
1 Els dos manuscrits que contenen el Llibre de Forluno e Pruddncia no
disposen dc la titulació corresponent. i es deu al bon critcri íiiolbgic de Milá
y Fontanals el tito1 de I'obra: "Un ouvage de la meme forme (et e3 peu pr&s du
mhe nombre de vers). mais d'un caractere plus absuait que pittoresque. est
celui qu'on pourrait nommer Libre de Fortunn e Prudencia, de Bernat Metge. Le
mi. ne portc pas de titrc pour cette composition", Manuel Milá y Fontanals. "Lcs
noves rimades-la codolada", a Obras Completas, vol. iII (Estudios sobre historia.
lengua y literatura de Cataluña), Barcelona, 1890, pp. 378-379.
1-3. Ccrtes enveges cortesanes, derivades del tracte de favor que rebia Metge
per part del duc de Girona. pogueren motivar la situació de ped en la que es
traba I'autor (Vid. cap. 1 Biografa).
14-16. Possible reminiscencia amb I'expressió de Boccaccio a Il Comento
al& Divina Commdia: "qucsto awicnc per la "ostra sciochcnzza seguendo piú
tosto con I'appetito la sua volubhtá che la forza del nostro libero arbitrio". Idea
assenyalada pcr Júlia Butiya a "Unes notes sobre Metge, Llull i Juvenal", Rundu, 51,
Homenatge a Miquel Batllorii4. Curial Edicions Catalanes. Barcelona, 2003. p. 23.