Iiinjyea JQ I s-7 nre cona el - Ajuntament de Girona

concedir la branca siciliana l’any 1293, són un element important del dinamisme comercial dels
comerciants de les grans ciutats catalanes. La correspondència entre la Corona i la ciutat mostra les
dificultats que hi havia per fer que els agents locals del rei acceptessin les exempcions. 50 En paral·lel a
aquest aspecte comercial, un segon factor del ràpid creixement econòmic de la ciu-tat es troba en les
exempcions fiscals, la més important de les quals és la participació dels gironins en el rescat del bovatge
l’any 1300, privilegi que va ser renovat l’any 1336. 51 Si el regnat de Jaume II va estar marcat per un
relatiu seny en la gestió, fins al punt que havia promès, en els seus inicis, no alienar els territoris i ciutats
reials, aquesta bona voluntat va quedar abandonada ben aviat, durant aquell mateix regnat, però sobretot
durant el del seu nét, Pere el Cerimoniós. Efectivament, a partir de l’any 1338, amb l’afer de la
jurisdicció de Palau-sator, alienada al llinatge dels Senesterra, 52 s’entra en un període important
d’alienació que havia de permetre en un primer moment finançar la recuperació del regne de Mallorca i,
més tard, la guerra contra Castella, 53 i encara, cap a la fi del regnat, les extravagàncies d’un casament
entre el vell sobirà i la seva jove esposa. D’aquesta manera, el final de la primera part del cartulari està
gairebé dedicada a aquestes pràctiques.
La ciutat de Girona va participar en el moviment de creació de carrers, i en el Llibre Verd
apareixen dos exemples clarament explicitats: el de Sant Feliu de Guíxols, el primer en 1355, després els
de Canet, Adri, Montcal, Biert, Montbó i Cartellà (1387-1388) i el més dramàtic de Cassà de la Selva,
que desemboca en una gran crisi cap a l’any 1390. 54 L’alternança venda/rescat també és una
característica del final d’aquest capítol: la Corona, i en particular Martí l’Humà, es recolza en els jurats
per realitzar aquestes compres; l’acte més llarg del cartulari55 s’ocupa d’un dels reglaments del rescat de
les jurisdiccions alienades pel rei dins del bisbat de Girona: amb cinquanta articles, regula fins als més
petits detalls tots els aspectes financers, jurídics, institucionals d’aquest rescat, sense oblidar tampoc els
representants de les diferents institucions, laiques, eclesiàstiques, administratives i comunitàries (dels
pagesos). 56 Per acabar de completar aquests temes, el dossier que tracta de la constitució del ducat de
Girona l’any 1351 comprèn un gran nombre de documents. 57
Així, aquests tres grans temes, els privilegis fundadors, les franquícies comercials i la qüestió de
les jurisdiccions, representen gairebé tres quartes parts de la documentació de la primera part del
cartulari. En aquest sentit, reflecteixen la gran política monàr-quica, en la qual la ciutat va participar amb
els seus propis mitjans.
Però, aquests mitjans, el monarca els va atorgar en un moment determinat als edils: d’aquesta
manera, el que hem vist més amunt sobre les ordinacions municipals mostra que aquestes s’obtenien sota
la pressió de la Corona. El municipi legisla, per dir-ho així, a partir d’un marc que li forneix la Corona.
Aquest també és el símbol de la relativa autonomia de què disposa. D’altra banda, l’harmonia de
decisions de què dóna testimoni és un altre element que cal afegir al dossier del pactisme, encara que els
notables de la ciutat seguissin el rei només en la mesura en què això no perjudicava el seu poder o el seu
patrimoni. 58
La resta de la documentació fa referència a qüestions insti-tucionals: tant l’organització política de
la ciutat, com el nombre de consellers que componien l’assemblea consultiva59 o l’organització
financera i fiscal, són temes que eren abordats des d’un punt de vista polític en aquests privilegis. En
particular, el privilegi concedit pel rei Joan I imposava als jurats la creació, l’any 1386, d’una clava-ria
de les imposicions només dedicada al pagament de les pensions dels censals i violaris60 . Una caritat,
doncs, que estava ben orga-nitzada…
En el camp econòmic, a més de la documentació que es referia a les franquícies comercials, tota
una sèrie d’actes tractava del desenvolupament de certes activitats de la ciutat, sobretot pel que fa al
tèxtil, els molins, la construcció, sobre aquesta qüestió, la creació l’any 1315 dels obrers marca la
voluntat reial de tenir una política en matèria d’urbanisme61 que certament és lluny de la munificència
practicada pels Visconti o els Sforza de Milà però que té ja el sol mèrit d’existir. 62 També apareixen en
aquesta documentació les dates i el desenvolupament de les fires. 63
Finalment, com a contrapartida a les qüestions de les juris-diccions, hi ha una sèrie de privilegis
que s’ocupen de la justícia, dels costums i els usatges de Barcelona o de la terra, abans de la gran
compilació de Tomàs Mieres64 del segle XV.