El lèxic de l’olivera, l’oliva i l’oli al Comtat

Tradicionalment, el Comtat ha participat en la producció
d’oliveres. De tots és sabut que ja a l’època dels romans, la
península ibèrica era l’olivar de l’imperi romà. El Comtat, com la
resta de la península, ha conreat amb força aquest producte. De tres
que conformen la trilogia mediterrània (olivera, vinya i blat), l’olivera
és el conreu que ha perviscut amb més força tot i la competència que
ha hagut de suportar amb la Indústria¹.
També és cert que l’olivera no ha patit les malalties que han atacat,
per exemple la vinya; és un arbre molt fort que aguanta molt be el
fred, la calor, l’escassesa d’aigua, etc. Per aquest motiu, pot ser que
siga, de la trilogia mediterrània, la que millor ha aguantat el pas del
temps.
El Comtat ha conreat tradicionalment unes varietats d’oliva que hom
ha conreat molt poc a altres llocs o simplement no hi han estat
conreades; és a dir, són varietats autòctones: blanqueta (originària de
Muro), alfafarenca o la llei d’Agres (Agres-Alfafara) i mançanella
(originària de l’Orxa-Vilallonga).
N’hi ha d’altres, com ara la beniaia (la llei de Baniaia), la genovesa, la
negreta, etc., que si be no són originàries de la comarca, també hom
les ha conreades tradicionalment.
Per tant, tot tenint en compte aquesta especificitat de la comarca del
Comtat, aquest treball pretén estudiar el camp semàntic de les olives,
l’oli i les oliveres de la nostra comarca. En volem realitzar un treball
lingüístic, però volem fer-lo mitjançant la descripció històrica i
etnològica del procés.