El lèxic de l’olivera, l’oliva i l’oli al Comtat

oliveres que hi havia a l’època
musulmana al Comtat eren la
negreta⁴² i l’alfafarenca (la llei
d’Agres), ja que sembla que
aquesta olivera està entroncada
genèticament ambunavarietatdel
Líban⁴³. En instal·lar-se al castell
de Perputxent l’orde de l’Hospital
primer i l’orde de Montesa,
després, és fàcil que hom introduís
la varietat mançanenc, originària
de la Granadella (les Garrigues,
Lleida)⁴⁴ i l’empeltaren a les velles
soques negretes i/o alfafarenques
autòctones.
Posteriorment hi pogué haver un
canvi del sufix –enc>–ell(a)/–et,
mançanenc>mançanell(a)/
mançanet⁴⁵; és a dir “de forma de
mançana (mançanenca, pomenca)”
a “mançana petita” (mançaneta,
pometa) i posteriorment va agafar
el nom de diversos topònims com
ara l’orxana, Vilallonga, Forna i Ebo,
als llocs on no s’hi conreava. Al
Comtat sempre s’ha fet servir el
terme mançanella/mançanell i no
pas un topònim per a designar
aquesta varietat d’oliva.
El cas de Muro i Agres-Alfafara
seria diferent, ja que
tradicionalment hi ha hagut molt
poc mançanell i només destinat
per a fer salmorra. A Muro
històricament sempre ha estat la
negreta⁴⁶ i a Agres-Alfafara, la
llei d’Agres, alfafarenca. Quan
entra la blanqueta a Muro? Isabel
Moixino⁴⁷ documenta l’arribada
a Muro de la blanqueta cap als
anys 1860-1862, mitjançant un
història familiar que ha passat de
⁴⁴ Rep aquesta denominació
pels fruits que produeix en
forma de mançanetes; és a dir,
pometes. Veieu <http://www.
variedadesdeolivo.com/vivero
_planta_de_olivo/428/villalonga>
i VIVEROS PROVEDO (2010),
“Aceitunas de mesa tradicionales
del Valle del Ebro”, en què parla
del mançanenc (cf. nota 37).
⁴⁵ Si més no per afinitat semàntica
que no pas morfològica. És una
hipòtesi de treball, si tenim en
compte que aquestes comarques
van ser repoblades per lleidatans i
a més aquesta varietat d’oliva té
denominacions toponímiques
entorn del castell de Perputxent
(l’orxana, Vilallonga, Forna, Ebo).
Veieu <http://www.variedadesde
olivo.com/vivero_planta_de_olivo/
1969/man%EF%BF%BDaanell>
[consulta: 16/01/2021].
⁴⁶ D’acord amb les converses
mantingudes amb gent de Muro i
Gaianes (veieu els agraïments),
toteslesoliveresdesoquesgrans
del poble i de la contornada són
en la seua major part soques de
negreta. De fet, ens van comentar
que a les obres de l’autovia
central al seu pas per Muro, hom
va arrencar oliveres vellíssimes
d’aqueixa varietat. Pel que
sembla, tot era majoritàriament
negreta, que va ser empeltada de
blanqueta, i per aquest motiu ja
no queda negret. En canvi, a les
hortes del poble hi ha mançanell
i alfafarenc per a aigua-sal.
generació en generació: José Joaquín Moixino Molines, veí de
Turballos, va recollir unes agulles d’olivera desconeguda, a Beniatjar,
i els beniatjarins li digueren que en una vall de Màlaga, anomenada el
Pintao, n’hi havia moltes i decidí anar-hi amb el senyoret Salvador