El lèxic de l’olivera, l’oliva i l’oli al Comtat

El forcat i la xaruga disposaven de:
• Rella: ƒ Del llatí REGULA ‘bastó de ferro pla’, segons els DCVB (9:
324), peça antiga de ferro tallant per un cap i un mànec o cua per
l’altre, pel qual se subjecta al dental de l’arada i serveix per a
penetrar dins en terra i obrir els solcs. Com a conseqüència dels
solcs i dels cavallons que realitzava la rella, va nàixer l’expressió
estar com una rella, aplicat a les persones, en el sentit d’estar boig
(cf. la nota 12). Normalment el llaurador realitzava tres o quatre
llaurades a l’any; la primera llaurada rebia el nom de el primer rall
o rompre el sòl. El DCVB (9: 324) especifica que la primera rella es
diu rompre; la segona mantornar i la tercera tercejar. El terme rall
és un derivat de ratllar: del llatí RALLARE o RADULARE, segons el
DCVB (9: 169) 9 Ratllar la terra: treballar-la lleugerament, siga amb
una arada que marca superficialment, siga amb aixada o arpiots
sense enfondir. És la forma habitual del Comtat.
La rella feia els cavallons, els escarbats, els solcs:
• Cavalló: m Derivat de cavall (peça central de l’arada de ferro o
mossa, que per un cap va inserida amb l’esteva i per l’altre amb el
timó [DCVB 3: 76-78]), 2a accepció, crestall o llom de terra entre dos
solcs de sembradura o regadiu, o entre dues taules d’hort. És la
forma habitual del Comtat.
• Escarbats (els): escarbar v tr., del castellà escarbar, segons el DCVB
(5: 225-226), 1 Gratar, separar una cosa d’una altra per fregament. És
la forma habitual del Comtat.
• Solc: m Del llatí SULCUS, segons el GDLC, cavitat longitudinal que fa
en el sòl l’arada o un altre instrument semblant. És la forma
habitual del Comtat.