El lèxic de l’olivera, l’oliva i l’oli al Comtat

Els refranys, les frases fetes i les locucions, diuen molt de la cultura
de l’oli al Comtat, ja que ha quedat reclòs a l’imaginari col·lectiu,
encara que hom haja perdut el referent: dir —això és una bassa d’oli,
en haver quietud, pau, etc., denota com d’inserida es troba aqueixa
cultura de l’oli a l’imaginari popular; o la llegenda de les òlibes,
comuna a tots els territoris de parla catalana, reflecteixen una forma
d’entendre el món, encara que molta gent no sàpiga que és una òliba:
conten la història però desconeixen que és una au rapinyaire.
Insistim: és qüestió de temps que totes aquestes històries, lèxic, etc.,
desaparega com a conseqüència de la desconnexió entre
generacions. En tant que la gent jove no s’ha criat amb les històries
que contava la gent gran a la vora del foc, aquesta desconnexió
provoca que una forma d’entendre el món, la realitat, desaparega i
passe a dormir el somni dels justs. Només ens queda recollir-ho en
estudis com aquest per a les generacions futures. Tal vegada, des de
l’ensenyament, des de l’escola primària i secundària, hom puga
rescatar i donar a aqueixes generacions una visió del món en clar
retrocés. Seria interessant treballar aquests temes a l’ensenyament,
però no sols des d’un punt de vista de la transmissió d’uns
coneixements, sinó també de l’absorció d’aqueixos coneixements
perquè formen part d’aqueixes generacions i que no perden una
forma d’entendre el món...
Amb aquest estudi, hem provat de recollir tot el lèxic d’aquest camp
semàntic i ens hem endut sorpreses molt agradables, ja que hem
certificat que la llengua al Comtat està encara molt cohesionada, és
molt rica i sembla que aguanta estoicament be la intromissió del
castellà. Segurament no n’haurem recollit tot el lèxic, però esperem
que siga una bona mostra representativa d’un camp que encara
perviu amb força.
A l’actualitat hi ha una autèntica revolució en la manera d’obtenir oli.
El Comtat presenta unes varietats excepcionals que fins ara hom no
havia sabut comercialitzar. Amb almàsseres com ara Almazara la
Alquería i d’altres, hom està posant al lloc que es mereix un oli de
qualitat que no té res a envejar les varietats andaluses. Pot ser un bon
afer econòmic en aquests temps de crisi econòmica. La blanqueta, la
mançanella i l’alfafarenca són excepcionals, pel que fa a l’oli obtingut.
Però també són una bona alternativa adobades en aigua-sal. El
Comtat és una comarca magnífica amb un potencial espectacular.
Amb gent emprenedora que creu i inverteix en conreus autòctons, com
ara la vinya i l’oli, hom localitza aquesta comarca al món i la relaciona
amb el prestigi, amb la qualitat de vida, amb l’excel·lència dels seus
paisatges, de la seua gent, d’una cultura riquíssima, econòmicament
en potència i lingüísticament cohesionada en vers una llengua: el
català. Un paradís verge per descobrir...