El lèxic de l’olivera, l’oliva i l’oli al Comtat

²⁵ Història agrària dels Països Catalans (2004-2008: III, 250-252). Aquest
autor descriu les almàsseres de l’Edat Moderna i els plets entre súbdits
i senyors sobre l’oli. Veieu L’olivera i l’oli al Comtat (1990: 81-98), pel que fa
a l’Edat Moderna al Comtat. El 1759, el comte de Cocentaina tenia la
possessió de 8 almàsseres al Comtat, tot quedant-se 1/3 de tot l’oli que
s’hi produïa. L’olivera i l’oli al Comtat (1990: 116).
Quan Cavanilles visita el Comtat, el 1797, descriu: ...Viven en condado muy
cerca de 20 vecinos, casi todos en Concentayna i Muro, y apénas 300 en los
demas pueblos, que son cortas aldeas, donse se reunen algunos para cultivar
muy cómodamente sus posesiones. Todos poseen huertas mas ó ménos
considerables, y varias fuentes que amenizan todo el recinto: las viñas, los
olivos, las higueras, y tal qual almendro, como tambien dilatados sembrados
ocupan el terreno que el riego no puede fecundar: las moreras, los frutales, los
maices, alfalfas, trigos y hortalizas adornan las huertas. [...] Añádase a esto que
el labrador allí no tiene libertad de arrancar y plantar los árboles que mas le
acomoden, y por consiguiente no puede muchas veces variar las producciones...
Cavanilles, també descriu la quantitat d’arroves d’oli que produeixen els
pobles per on passa: Gaianes, 20 arroves d’oli; Turballos, 300 arroves;
l’Alqueria d’Asnar, 10 arroves; l’Orxa i Beniarrés, 20 arroves (però diu que
falten els comptes dels últims anys); Cocentaina, 4.500 arroves; Muro, 20
arroves; Agres, 1.200 arroves; i Alfafara, 20 arroves. Veieu Les Observacions
de Cavanilles. Dos-cents anys després (1997: IV, 90-104).
²⁶ L’olivera i l’oli al Comtat (1990: 119). Les almàsseres que han funcionat al
segle XX, a Muro i Setla, per exemple, són:
Almàsseres de Setla: La dels Poueros (particular, al carrer Major, primera
premsa hidràulica del Comtat); la de Llopis (pública, enfront de les
Escoles); la del marqués de Setla (particular, a la plaça de l’Església, a
l’antic Casino i antic bar l'Aixeta).
Almàsseres de Muro: La del Ti Pepot, Gayetano (pública, a la plaça de
l’Ermita, a l’actual filà Verds); la de la Música (particular, als baixos de la
Unió Musical de Muro); la de l'ajuntament de Muro (particular); la de casa
dels Alonso (particular, a la plaça del Palau de la Senyoria); la del Carliste
(pública, a la plaça de la Constitució); la de Pepet (pública, a la cruïlla de
la carretera de Setla); i la de Damian (pública, a l’avinguda de València).
En referir-nos al terme “pública” ens referim a almàsseres que cobraven
un percentatge de l’oli obtingut. L’almasserer cobrava un quarteró
(mesura d’oli) per cada peu premsat. Aquestes almàsseres rebien el nom
de premses maquileres. Veieu L’olivera i l’oli al Comtat (1990: 133-134).
A les almàsseres van conviure tres tipus de premsa per a la mòlta: la de
fusta, la de ferro i la hidràulica. La premsa de fusta funcionarà fins ben
entrat el segle XIX convivint amb les de ferro. La més corrent tenia una
base de pedra o fusta, amb dos laterals verticals en els quals, a la part de
dalt, hi havia la femella o la nou, que era travessada pel mascle o fusell,
i feia pressió sobre els esportins²⁷ (veieu l’apartat A l’almàssera).