El lèxic de l’olivera, l’oliva i l’oli al Comtat
...I a les comarques veïnes, com ara l’Alacantí, l’Alcoià, la Marina, el Vinalopó… L’Associació El Rentonar, projecte Soc de Poble, de La Torre de les Maçanes té el plaer de presentar-vos El lèxic de l’olivera, l’oliva i l’oli al Comtat ...I a les comarques veïnes, com ara l’Alacantí, l’Alcoià, la Marina, el Vinalopó… de Josep Vicent Cascant i Jordà.
...I a les comarques veïnes, com ara l’Alacantí, l’Alcoià, la Marina, el Vinalopó…
L’Associació El Rentonar, projecte Soc de Poble, de La Torre de les Maçanes té el plaer de presentar-vos El lèxic de l’olivera, l’oliva i l’oli al Comtat ...I a les comarques veïnes, com ara l’Alacantí, l’Alcoià, la Marina, el Vinalopó… de Josep Vicent Cascant i Jordà.
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Tradicionalment, (tagzims) d’espart cru⁵²; els sacs
de jute i fil de pita; i el triador per
separar l’oliva de la fulla. En
funció de la varietat collida, hom
feia d’una manera o d’una altra;
per exemple, l’alfafarenca, a
Agres, hom la feia amb canyes i el
mançanell, a Planes, necessitava
més estris perquè solia ser
plegada de terra. Per a aquesta
varietat hom passava la
tauladora per deixar el bancal
pla i estenia les mantes, les
borrasses, i esperava que les
olives caiguessen; una altra
forma era fer servir una
maquineta de plegar (recollir) olives⁵³.
els estris utilitzats per a fer les olives han estat
les mantes per a terra, borrassa; l’escala/banquet; els cabassos
d’espart cru; els cofins
⁵² Sembla que el Comtat està
partit a l’hora d’emprar el terme
cofí: tota la part contestana
(Cocentaina, Muro, Setla,
Gaianes, etc.), hom ha fet servir
aquest terme per a referir-se a
una mena de sac d’espart cru
amb nanses i tapadora que
servia per transportar les olives
a l’almàssera. En canvi, a Planes,
Catamarruc o Benillup hom ha
usat el terme tagzim per a
referir-se a aquest cabàs. El
català general fa servir el terme
talzim/tagzim.
Sembla que la forma de fer de Muro, Cocentaina, etc., amb el
blanquet, va de la mà de les comarques de Lleida i del camp de
Tarragona; en canvi, la Marina Alta, van de la mà de les terres de l’Ebre;
finalment, a Agres amb l’alfafarenc, anirien de la mà del Baix
Llobregat, Barcelona; ço és, amb canyes (cf. la nota 53).
⁵³ A la Marina Alta, taula o entauladora i la maquineta de recollir olives.
Veieu CABRERA GONZÁLEZ, MARIA R. (1986: 22, 26). A les terres de l’Ebre
també fan servir el sistema d’utilitzar un corró que aplana el bancal i la
recollidora, plegadora, d’olives; veieu Els olis de Catalunya (2006: 78-79) i
CIURANA, JAUME, TORRADO, LLORENÇ (1981: 29-30). En canvi, a les
comarques de Lleida i al camp de Tarragona, munyen amb les mans o fan
servir pintes. A Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, Barcelona, esmunyen
o utilitzen canyes. VENDRANES, G., RULLIER, CH., (1996: 47-48). Veieu també
Societat d’Onomàstica: Butlletí interior. XXIII Col·loqui general de la Societat
d’Onomàstica: Ulldecona, octubre de 1997 (1999-2000: II, 276-278), L’olivera i
l’oli al Comtat (1990: 110-114) i AMADES, JOAN (2005: XV, 9-21) per a tot el
procés de recollida d’olives al Montsià, al Comtat i a tot Catalunya en
general, respectivament. Joan Amades no parla de la manera de fer del
País Valencià; només en fa una petita referència a les pàgines 37-38.