11.04.2021 Views

El lèxic de l’olivera, l’oliva i l’oli al Comtat

...I a les comarques veïnes, com ara l’Alacantí, l’Alcoià, la Marina, el Vinalopó… L’Associació El Rentonar, projecte Soc de Poble, de La Torre de les Maçanes té el plaer de presentar-vos El lèxic de l’olivera, l’oliva i l’oli al Comtat ...I a les comarques veïnes, com ara l’Alacantí, l’Alcoià, la Marina, el Vinalopó… de Josep Vicent Cascant i Jordà.

...I a les comarques veïnes, com ara l’Alacantí, l’Alcoià, la Marina, el Vinalopó…
L’Associació El Rentonar, projecte Soc de Poble, de La Torre de les Maçanes té el plaer de presentar-vos El lèxic de l’olivera, l’oliva i l’oli al Comtat ...I a les comarques veïnes, com ara l’Alacantí, l’Alcoià, la Marina, el Vinalopó… de Josep Vicent Cascant i Jordà.

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

Tradicionalment, (tagzims) d’espart cru⁵²; els sacs

de jute i fil de pita; i el triador per

separar l’oliva de la fulla. En

funció de la varietat collida, hom

feia d’una manera o d’una altra;

per exemple, l’alfafarenca, a

Agres, hom la feia amb canyes i el

mançanell, a Planes, necessitava

més estris perquè solia ser

plegada de terra. Per a aquesta

varietat hom passava la

tauladora per deixar el bancal

pla i estenia les mantes, les

borrasses, i esperava que les

olives caiguessen; una altra

forma era fer servir una

maquineta de plegar (recollir) olives⁵³.

els estris utilitzats per a fer les olives han estat

les mantes per a terra, borrassa; l’escala/banquet; els cabassos

d’espart cru; els cofins

⁵² Sembla que el Comtat està

partit a l’hora d’emprar el terme

cofí: tota la part contestana

(Cocentaina, Muro, Setla,

Gaianes, etc.), hom ha fet servir

aquest terme per a referir-se a

una mena de sac d’espart cru

amb nanses i tapadora que

servia per transportar les olives

a l’almàssera. En canvi, a Planes,

Catamarruc o Benillup hom ha

usat el terme tagzim per a

referir-se a aquest cabàs. El

català general fa servir el terme

talzim/tagzim.

Sembla que la forma de fer de Muro, Cocentaina, etc., amb el

blanquet, va de la mà de les comarques de Lleida i del camp de

Tarragona; en canvi, la Marina Alta, van de la mà de les terres de l’Ebre;

finalment, a Agres amb l’alfafarenc, anirien de la mà del Baix

Llobregat, Barcelona; ço és, amb canyes (cf. la nota 53).

⁵³ A la Marina Alta, taula o entauladora i la maquineta de recollir olives.

Veieu CABRERA GONZÁLEZ, MARIA R. (1986: 22, 26). A les terres de l’Ebre

també fan servir el sistema d’utilitzar un corró que aplana el bancal i la

recollidora, plegadora, d’olives; veieu Els olis de Catalunya (2006: 78-79) i

CIURANA, JAUME, TORRADO, LLORENÇ (1981: 29-30). En canvi, a les

comarques de Lleida i al camp de Tarragona, munyen amb les mans o fan

servir pintes. A Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, Barcelona, esmunyen

o utilitzen canyes. VENDRANES, G., RULLIER, CH., (1996: 47-48). Veieu també

Societat d’Onomàstica: Butlletí interior. XXIII Col·loqui general de la Societat

d’Onomàstica: Ulldecona, octubre de 1997 (1999-2000: II, 276-278), L’olivera i

l’oli al Comtat (1990: 110-114) i AMADES, JOAN (2005: XV, 9-21) per a tot el

procés de recollida d’olives al Montsià, al Comtat i a tot Catalunya en

general, respectivament. Joan Amades no parla de la manera de fer del

País Valencià; només en fa una petita referència a les pàgines 37-38.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!