⁴ La manera de fer del Comtat coincideix exactament amb la manera defer, per exemple, a Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, Barcelona; a SantaBàrbara, el Montsià, Tarragona; o a Alcanalí, la Marina Alta, Alacant, ja queen tots aquests llocs hom ha empeltat les oliveres d’agulla o d’escut, leshan tractades contra les malalties, les han esporgades amb força perquèproduesquen bona quantitat d’oliva, les han adobat amb fem, han estatrecollides en ser l’hora i les han transformades en oli a l’almàssera. Si envoleu saber més, veieu VENDRANES, G., RULLIER, CH., (1996), CABRERAGONZÁLEZ, MARIA R. (1986), (aquesta autora, però, només tracta la manerade fer de la Marina, tret de Planes i Fageca), Societat d’Onomàstica: Butlletíinterior. XXIII Col·loqui general de la Societat d’Onomàstica:Ulldecona, octubre de1997 (1999-2000: II, 273-292) i L’olivera i l’oli al Comtat (1990).Efectivament: històricament hi ha hagut tres maneres de propalarl’olivera fins fa ben poc: fer arrelar estaques llenyoses, colgades albancal; reproduir la llavor i empeltar- les posteriorment; i arrancarsoques de troncs vells tal i com encara es fa al nord d’Àfrica i al’Orient Mitjà⁵.La manera de fer els planters del Comtat, s’assembla molt a la manerade fer del nord d’Àfrica, ja que s’ha fet servir molt el mètode de lapanna. Els camperols anaven a la serra amb sacs d’arpilleres a perullastres i portaven trossos de soques d’oliveres bordes i erencompletament colgades (dos dits davall terra) en una taula de l’horta,entre novembre-desembre i febrer, i quan hom veia que la socacomençava a traure algun borró, els ulls, els rebrots, era empeltatd’agulla de la varietat que hom volia (ja comença a fer el borró), lligat enespart, i era plantat en els cavallons de les hortes dos anys, tot regantlesi cuidant-les. En passar 1-2 anys, el planter era dipositat al seu lloc;en camaes llargues perquè no molestassen en llaurar; que no donéspena. El planter era colgat a finals de l’hivern i, en passar un any, si homno l’havia empeltat, era empeltatd’agulla, pels mesos de febrer omarç⁶. L’empelt d’escut només espodia fer quan el planter teniabranques, rames, i això no esdonava fins que no havien passat,⁶Veieutambé,ÍÑIGUEZMONTERDE,A., PAZ COMPAÑ, S., SÁNCHEZRIQUELME,L.,SIERRACARRASCOSA,M. (1999).⁵ RODRÍGUEZ MULERO, F., BALLESTER SEGARRA, A., “La nueva olivicultura.Material vegetal”, Comunitat Valenciana (revista) agraria, Conselleriad’Agricultura, Pesca i Alimentació, IVIA (Institut Valencià d’InvestigacionsAgràries), p 20. RODRÍGUEZ MULERO, F., BALLESTER SEGARRA, A., SÁNCHEZRIQUELME, L., “La nueva olivicultura: Plantación y poda de formación”,Comunitat Valenciana (revista) agraria, Conselleria d’Agricultura, Pesca iAlimentació, IVIA (Institut Valencià d’Investigacions Agràries), p 16-21.<http://www.ivia.gva.es/es/recopilacion-de-articulos-de-divulgacion/-/documentos/YNMIpFaApc9Z/folder/161863602> [consulta: 16-01-2021].
com a mínim, 2-3 anys. Els llauradors també feien servir el terme tindreuna falta a un buit al bancal; és a dir, si pel que fos s’havia assecat unarbre, al seu lloc se’n posava un altre i aquest lloc rebia el nom de falta.Com el planter encara era jove, estava en formació, es deixava a unaalçada, altura, que hom pogués treballar per sota: 4 cimals queobriren en forma de paraigua, ja que el centre de l’arbre havia d’estarnet, despejat; i per això els cops del centre, de dins, eren tallats.Tot aquest procés desemboca en unes oliveres ben formades ipreparades per a produir, en 4-5 anys.
- Page 3 and 4: EL LÈXICDEL’OLIVERA,L’OLIVA IL
- Page 5 and 6: L’OLIVERA: NATURA i PATRIMONIL’
- Page 7 and 8: Servei de turisme experiencial en o
- Page 9: IV. A L'ALMÀSSERA: AL MOLÍ.......
- Page 15 and 16: Tradicionalment, el Comtat ha parti
- Page 17: i per fer això, partirem del cicle
- Page 25: L’olivera sol florir d’abril a
- Page 33 and 34: Una vegada passada la campanya de l
- Page 35: havia fet això. En canvi, si la ge
- Page 40 and 41: de l’arbre, la podrida; en defini
- Page 42 and 43: Olea europaea L.A - Branca florida;
- Page 44 and 45: CotonetÉs el cotó en pèl produï
- Page 46 and 47: almàssera per tal de produir oli.
- Page 48: Les premses de ferro vanaparèixer
- Page 51: 1991, una cooperativa decooperative
- Page 54: trobem a faltar un vertader estudi
- Page 57: • Marfil.• Marons.• Matías.
- Page 60 and 61: A nosaltres ens interessa, però, a
- Page 62 and 63: oliveres que hi havia a l’èpocam
- Page 64 and 65: Ramírez Tortosa, de la família Ra
- Page 69 and 70: Tenint en compte les varietatsd’o
- Page 71: La negretaUna vegada collida, a fin
- Page 74 and 75:
Nosaltres, però, descriurem elproc
- Page 79:
Aquesta expressió és la quehom fa
- Page 86:
el Nadal, etc., i com tota la famí
- Page 89 and 90:
Les almàsseres antiguesrebien el n
- Page 91:
Les olives no eren moltes tot just
- Page 110 and 111:
Aquest darrer oli no era barrejat a
- Page 112 and 113:
⁶¹ A la Marina Alta, alcarseria
- Page 114 and 115:
⁶³ Aquest oli donava com a resul
- Page 116:
1 quarteróUn quart d’una arrova;
- Page 123:
La cinta transporta les olives al m
- Page 127 and 128:
Consultes⁶⁵• *• +• <• >
- Page 130:
• Barcella: ƒ Segons Joan Coromi
- Page 134:
• Esportí: m Derivat diminutiu d
- Page 137 and 138:
• Jaç: m Sinònim de Safa de ped
- Page 139:
• Pessebre: m Quadra. Del llatí
- Page 143 and 144:
• Tritura(d)or(a): adj. Del llat
- Page 145:
• Nou: també femella (cf.) ƒ De
- Page 149:
• Decantador: m Derivat de decant
- Page 154 and 155:
• Marge: m Del llatí MARGO, -INI
- Page 156 and 157:
El camperol, per tal de llaurar el
- Page 158 and 159:
I finalment, el llaurador desfondav
- Page 160 and 161:
Una vegada obtingut l’oli, hom pr
- Page 165 and 166:
L’olivera perd la flor i escombra
- Page 167 and 168:
Amb el pinyol de l’oliva, hom obt
- Page 169 and 170:
• Cabàs: m Del llatí *CAPACEUM,
- Page 171:
• Sac (de jute, fil de pita): m D
- Page 174 and 175:
• Blanqueta: també blancaleta, h
- Page 176:
Una olivera consta de les parts seg
- Page 179 and 180:
• Descimalar: v tr Derivat de cim
- Page 183 and 184:
Presentem⁶⁸, a continuació,tot
- Page 185:
I per a acabar aquest estudi, volem
- Page 188 and 189:
Encara que a nosaltres ens interess
- Page 191:
Alfredo Asensio Satorres; Fede Todo
- Page 194 and 195:
• FAVÀ I AGUD, XAVIER (2003b), E
- Page 197:
Revistes• ComunidadValencianaAgra
- Page 201:
Va nàixer a Muro del Comtat, Alaca