Descargar - Els arbres de Fahrenheit

MONTSE BOHER
APRENDRE A SER I PENSAR
El sabedor de cosas cumple con comunicar sus
conocimientos. El sabio, en cambio, está obligado a más: si
cumple su obligación, señala fines.
Manuel Sacristán
La primera vegada que vaig sentir parlar de Paco Fernández Buey va ser el
2003, en una reunió de l’associació estudiantil “Ciutadella contra la guerra”. Jo
tenia divuit anys i feia menys d’un mes que havia aterrat a la Facultat
d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, situada al Campus Ciutadella.
L’associació esmentada s’havia fundat uns mesos abans en el marc de les
protestes contra l’ocupació d’Iraq. El nom de “Buey” va sortir arran de la qüestió
“Qui ens podria ajudar a…?”
Poc temps després, en una assemblea estudiantil per discutir els pros i el
contres del Pla Bolonya ―que en aquella època feia honor al seu nom i només
era un pla―, es va reproduir el mateix diàleg: “Qui ens podria ajudar a…” “En
Buey”. I aquelles paraules, com una mena de lletania o de consigna, tornaren a
sonar a les assemblees de suport als immigrants sense-papers en vaga de
fam, a les reunions per organitzar unes Jornades en Defensa de la Universitat
Pública, a les preparacions d’un viatge de cooperació a Palestina, a les
trobades de l’Associació d’Estudiants per Amèrica Llatina... Se’m fa impossible
comptabilitzar les vegades que, durant els anys de carrera universitària i
militància estudiantil, vaig sentir a una o altra persona o entitat; proposar
recórrer a Paco Fernández Buey quan es requeria algun tipus de suport o
assessorament.
En totes aquestes ocasions ―o almenys en aquelles en què vaig ser partícip―,
en Paco sempre va rebre amb interès i il·lusió totes les sol·licituds de
col·laboració que li vam transmetre (sovint amb precipitació) i va donar un cop
de mà en tot allò que va poder: participar en taules rodones, difondre
39