Anar i tornar de Saidí es pot fer per camins diferents, i a ... - Labutxaca

La tradició dels àrabs d’Al-Andalus era crear planes
fèrtils com a expressió de la seva capacitat d’organització
social, colonitzadora, vehiculadora de civilització.
Els governants impulsaven l’agricultura de regadius
—una obra sensacional d’enginyeria i de matemàtica—
per a fer evident que el seu poder seria tan estable
com ho és el pas de les estacions que fa fructificar
la terra. En tota la península no consta que fessin fortaleses
en terres àrides, fortaleses i prou. Muntaven
places fortes com Saidí, de cara al riu, i extreien tota la
riquesa de l’horta teixint un canemàs subterrani de
recs. Quan el rei En Jaume va entrar guanyador a
València i en va expulsar mig país, el va fer repoblar
amb gent de la frontera del Cinca, gent a qui tocava
fer les guerres i les postguerres cada volta que els senyors
ho manaven, vet aquí el destí secular de les fronteres.
Per les terres de les taronges, quan l’altre parla
valencià, prefereixo parlar com a Saidí. Quan parlo
castellà, més d’una volta, pel nord de la península,
m’han preguntat si era valenciana. En alguna ocasió
he dit que sí.
Com a Saidí. Enraonar, parlar. ¿I llegir? ¿I escriure?
¿Com a Saidí? Unes persones amb nom català i unes
altres castellà, sense cap motiu exprés que no sigui
una raó històrica. Cinc quilòmetres amunt del riu, Almudáfar,
de parlar castellà ben aragonès. Dotze quilò-
26