Anar i tornar de Saidí es pot fer per camins diferents, i a ... - Labutxaca

troba en la direcció aleshores més transitada de l’agricultura,
camins que en aquells anys m’eren més familiars
que anar a Lleida per baix, per la vella carretera
de Fraga.
Era la direcció dels cereals, del secà, o sigui del
Plantiu, dels Montcalvos i dels Abellars, on collíem alfals
a mà i on les màquines ja començaven a segar i collir
elles el blat i l’ordi. Travessàvem la sèquia de la
Clamor Amarga que recorre el secà fins a trobar el
Cinca, i encara quedaven tres quilòmetres a peu. Algunes
voltes la mare, que caminava molt de pressa,
alta i decidida, sempre com fugint d’algun maldecap,
em duia a coll. Vèiem eixir el sol davant nostre, acolorint
el secà ufanós de gra.
En les serres pelades dels Montcalvos passàvem
dues setmanes senceres al temps de la sega. Abans de
dormir miràvem les estrelles, el iaio en reconeixia algunes
i s’inventava romanços de tant en tant, quan la
collita anava bé. Era un home fatxendós i bonàs. Per a
ell era important poder arribar a casa i dir-li a l’ama
—la iaia— que s’havia menjat el badall només de pa i
havia estalviat el pernil, no calia que li’n tallés per a
l’endemà. Aleshores seia, satisfet, al costat del foc de la
cuina. Només ell deia dels Montcalvos la Codonyera,
perquè quan els comprà, de jove, hi havia un codonyer.
Una parella de Vallmanya s’hi havia volgut
instal.lar però el compromís es va desfer. El casori estava
tan avançat que el mas havia estat distribuït per
13