Anar i tornar de Saidí es pot fer per camins diferents, i a ... - Labutxaca

Per Setmana Santa, l’altar lateral del Sagrat Cor es
convertia en centre. Podia veure bé el retaule de l’infern.
És un relleu humil, de guix acolorit ben viu, on
homes i dones, despullats, cremen en flames més
grans que ells, els homes amb els ulls esbatanats, les
dones de pits enlaire. Tots demanen a crits una ajuda
que no arriba, eterna. És molt teatral. Era una escena
del tot natural per als altres que a mi em desassossegava.
M’evoca les ganes desesperades que tenia d’anar-me’n.
Fa poc li he tret una foto que encara no
m’explico com ha sortit tan bé, sense flash i amb una
il.luminació que no li podia arribar perquè aquell dia
tots els laterals de l’església eren en penombra. Vaig
forçar la sensibilitat de la pel.lícula, però de res no va
valdre en totes les altres fotos que vaig fer en interiors
més clars que aquell. En canvi, el retaule fosc s’acomodà
perfectament a la màquina. La foto rescata l’infern,
fuminós.
Passava moltes hores amb la vista dins de tebeos i llibres,
ficada primer en contes i novel.les de la col.lecció
«Cadete» i després en les històries tremendes de la
col.lecció «Reno» que entraven a casa periòdicament.
Un dia a Lleida, la mare va veure un llibre amb el títol
d’una pel.lícula de Gary Cooper i Ingrid Bergman que
la censura no havia deixat estrenar perquè anava de
republicans durant la guerra civil. Comprà la novel.la
30