Treball de recerca.pdf - Recercat

suposició original, que pot ser un article de la fe, algun punt de la doctrina o, fins i
tot, una pregunta relacionada amb algun camp del coneixement contemporani.
Darrere de l’Art, doncs, hi ha un objectiu missional. La majoria de les obres
lul·lianes fan, de manera directa o indirecta, propaganda de l’Art, al qual el mateix
beat atribueix les funcions següents: fomentar i explicar totes les branques del saber,
perquè té abast universal; persuadir, com que és un mètode de mètodes i, per tant, es
troba per sobre de qualsevol forma doctrinal prèvia, té un poder neutral per persuadir
racionalment; funcionar com a eina per dur a terme disputes religioses, la Veritat és
difosa entre els creients perquè és presentada des de formulacions racionals (‘raons
necessàries’) i, per tant, es fa immediatament patent i activa i és imposada als fidels
per la força de l’evidència; resoldre qüestions de qualsevol ordre, perquè està
concebut com una eina que capacita l’intel·lecte per distingir la veritat de la falsedat.
Al llarg de la seva trajectòria, Llull reelabora diverses vegades l’Art per fer-lo
comprensible a tots els sectors als quals vol arribar, de manera que s’hi poden
distingir quatre períodes: l’etapa preartística (1271-1274), la primera fase de l’Art
(1274-1289), la segona fase de l’Art (1290-1308) i l’etapa postartística (1308-1315).
El Desconhort pertany a la segona etapa de l’Art o ‘fase ternària’, que és ja l’època
de maduresa i és un simplificació de la primera. Aquest període artístic és iniciat per
l’Ars inventiva veritatis, obra que redueix els principis a divuit i els presenta en dues
sèries de nou. La versió de l’Art que serveix de referència a Llull en la creació del
Desconhort, però, és la Taula General (1293-1294), acabada a Nàpols poc abans del
viatge a Roma. 15
Per tant, hem vist que les dues grans preocupacions de Ramon Llull tenen una arrel
comuna (la unió de la cristiandat) i són difondre i salvar l’Art, d’una banda, i
convertir els heretges i els infidels, de l’altra. I la literatura és un instrument de gran
potencial per dur-les a terme.
3. Hibridació de gèneres
La hibridació de gèneres és un mecanisme de creació literària propi de l’obra
lul·liana. En el Desconhort la presència de l’experiència moral de l’autor és molt
intensa, de manera que es pot parlar d’una fusió de models lírics, propis de
l’expressió en primera persona, amb una mètrica d’arrel èpica, els alexandrins
15. Sobre l’Art vegeu Bonner 2012.
12