Treball de recerca.pdf - Recercat

II
13 Quan fui gran e sentí del món sa vanitat,
14 comencé a far mal e entré en pecat
15 oblidant Déus gloriós, siguent carnalitat,
16 mas plac a Jesucrist, per sa gran pietat,
17 que es presentà a mi cinc vets crucifigat 38
18 per ço que el remembràs e en fos enamorat
19 tan fort, que eu tractàs com Ell fos preïcat
20 per tot lo món e que fos dita veritat
21 de la sua trinitat e com fo encarnat. 39
22 Per què eu fui espirat en tan gran volentat, 40
23 que res àls no amé mas que Ell fos honrat,
24 e adoncs comencé com lo servís 41 de grat.
Quan vaig ser gran i vaig prendre consciència de la vanitat del món, vaig començar a fer
males accions i vaig entrar en una vida pecaminosa, oblidant Déu gloriós i seguint els
impulsos carnals. Però Crist va voler, per la seva gran pietat, presentar-se’m cinc
vegades crucificat per tal que el recordés i me n’enamorés tan fort que jo m’ocupés que
es prediqués sobre Ell per tot el món i que es digués la veritat de la seva trinitat i de com
s’havia encarnat. Per això se’m va infondre un amor tan gran que no vaig estimar cap
altra cosa sinó que Ell fos honrat, i llavors vaig començar a servir-lo de grat.
38. Es fa referència a les cinc aparicions de Crist que Llull reconta a la Vida coetània i que apareixen a la
miniatura I del Breviculum. En el Cant de Ramon (1300) també s’hi al·ludeix (v. 5), però sense
precisar quantes aparicions es produeixen. Al Desconhort es torna a referir a aquestes aparicions als
vv. 135-36. Vegeu Introducció, 1.
39. Es parla de la trinitat i l’encarnació, dos dels articles de fe de la doctrina cristiana que Llull utilitzava
més en l’argumentació per a la conversió dels infidels, justament perquè el cristianisme no els
compartia ni amb el judaisme ni amb l’islam.
40. Hem traduït eu fui espirat en per «vaig ser empès cap a». El verb espirar significa ‘infondre el do de
la profecia’ (GGL, II, 355). Segons Romeu (Llull 1988), al·ludeix a la inspiració divina a la qual es
tornarà a referir al v. 86 amb l’expressió do espirital.
41. El verb servís expressa l’adopció del cristianisme militant practicat plenament per Llull: la vida
cristiana com a servei a Déu.
30