Treball de recerca.pdf - Recercat
Treball de recerca.pdf - Recercat
Treball de recerca.pdf - Recercat
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Després d’un perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> rebuig total, Llull inicia una recuperació <strong>de</strong> la poesia,<br />
primer instrumental (utilitza el vers amb finalitats purament funcionals) i, més tard,<br />
plenament literària (la bellesa, la construcció, l’enginy verbal, la imatgeria...).<br />
L’operació lul·liana consisteix, doncs, a fer-se seva la tradició trobadoresca i<br />
reformular-ne alguns aspectes per transformar la poesia en una activitat al servei <strong>de</strong><br />
la primera intenció i, per tant, agradable als ulls <strong>de</strong> Déu. Així, en la nova poesia que<br />
planteja Llull, ell mateix és el mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong> trobador que convé seguir, la seva midons és<br />
la Mare <strong>de</strong> Déu i la fin’amors s’adreça únicament a Déu. El Desconhort és el punt<br />
àlgid <strong>de</strong> la recuperació i reformulació <strong>de</strong> la lírica, i s’erigeix com el poema lul·lià<br />
més <strong>de</strong>stacable.<br />
Tradicionalment, la valoració <strong>de</strong> la poesia lul·liana ha estat <strong>de</strong>terminada per criteris<br />
estètics. Els estudiosos, d’acord amb les convencions <strong>de</strong> la crítica literària <strong>de</strong><br />
principis <strong>de</strong>l segle XX, han llegit el fenomen poètic lul·lià com l’expressió <strong>de</strong> l’amor<br />
a Déu i a la Mare <strong>de</strong> Déu i com a confessió <strong>de</strong> l’experiència personal en relació al<br />
seu projecte. Seguint, doncs, aquest criteri, han distingit la poesia, que es <strong>de</strong>fineix<br />
perquè té valor estètic i es pot trobar tant a l’obra en vers com en prosa, i l’obra<br />
rimada, que és el vehicle expressiu que té el potencial necessari per difondre<br />
eficaçment les i<strong>de</strong>es, però que està mancat <strong>de</strong> valors literaris. Per això la poesia<br />
lul·liana es llegeix en antologies que presenten tan sols una tria <strong>de</strong>ls versos realment<br />
“poètics” <strong>de</strong> Ramon, amb exclusió <strong>de</strong> les obres “eixutes” i “doctrinals”. 17<br />
Recentment, s’ha revisat la valoració <strong>de</strong> la poesia lul·liana i, d’acord amb les<br />
concepcions <strong>de</strong> Llull, s’ha establert una distinció temàtica entre obres artístiques, és a<br />
dir, pensa<strong>de</strong>s per a la divulgació <strong>de</strong> l’Art, i obres <strong>de</strong> circumstància, que tenen un<br />
pretext extern a l’Art; el Desconhort formaria part d’aquest darrer grup (Sari 2012).<br />
Tot i així, malgrat que el beat hi explota i hi aprofita, entre d’altres, diversos recursos<br />
literaris <strong>de</strong> font trobadoresca, el poema és <strong>de</strong> caire doctrinal i té un objectiu<br />
absolutament missional.<br />
Pel que fa a la mètrica, el Desconhort es compon <strong>de</strong> seixanta-nou estrofes<br />
monorimes <strong>de</strong> dotze versos alexandrins. Sari adverteix <strong>de</strong> les semblances formals<br />
entre el Desconhort i el Plany <strong>de</strong> la Verge (1290-93?) en l’estructura mètrica, les<br />
rimes finals, alguns hemistiquis i el títol. Cal dir que el patró d’estrofes monorrimes<br />
en alexandrins no és propi <strong>de</strong> la tradició lírica, sinó que proce<strong>de</strong>ix <strong>de</strong> la tradició èpica<br />
17. Aquest fenomen comprèn <strong>de</strong>s <strong>de</strong> d’Alòs 1925 fins a Romeu 1958 i 1988.<br />
14