Treball de recerca.pdf - Recercat

Després d’un període de rebuig total, Llull inicia una recuperació de la poesia,
primer instrumental (utilitza el vers amb finalitats purament funcionals) i, més tard,
plenament literària (la bellesa, la construcció, l’enginy verbal, la imatgeria...).
L’operació lul·liana consisteix, doncs, a fer-se seva la tradició trobadoresca i
reformular-ne alguns aspectes per transformar la poesia en una activitat al servei de
la primera intenció i, per tant, agradable als ulls de Déu. Així, en la nova poesia que
planteja Llull, ell mateix és el model de trobador que convé seguir, la seva midons és
la Mare de Déu i la fin’amors s’adreça únicament a Déu. El Desconhort és el punt
àlgid de la recuperació i reformulació de la lírica, i s’erigeix com el poema lul·lià
més destacable.
Tradicionalment, la valoració de la poesia lul·liana ha estat determinada per criteris
estètics. Els estudiosos, d’acord amb les convencions de la crítica literària de
principis del segle XX, han llegit el fenomen poètic lul·lià com l’expressió de l’amor
a Déu i a la Mare de Déu i com a confessió de l’experiència personal en relació al
seu projecte. Seguint, doncs, aquest criteri, han distingit la poesia, que es defineix
perquè té valor estètic i es pot trobar tant a l’obra en vers com en prosa, i l’obra
rimada, que és el vehicle expressiu que té el potencial necessari per difondre
eficaçment les idees, però que està mancat de valors literaris. Per això la poesia
lul·liana es llegeix en antologies que presenten tan sols una tria dels versos realment
“poètics” de Ramon, amb exclusió de les obres “eixutes” i “doctrinals”. 17
Recentment, s’ha revisat la valoració de la poesia lul·liana i, d’acord amb les
concepcions de Llull, s’ha establert una distinció temàtica entre obres artístiques, és a
dir, pensades per a la divulgació de l’Art, i obres de circumstància, que tenen un
pretext extern a l’Art; el Desconhort formaria part d’aquest darrer grup (Sari 2012).
Tot i així, malgrat que el beat hi explota i hi aprofita, entre d’altres, diversos recursos
literaris de font trobadoresca, el poema és de caire doctrinal i té un objectiu
absolutament missional.
Pel que fa a la mètrica, el Desconhort es compon de seixanta-nou estrofes
monorimes de dotze versos alexandrins. Sari adverteix de les semblances formals
entre el Desconhort i el Plany de la Verge (1290-93?) en l’estructura mètrica, les
rimes finals, alguns hemistiquis i el títol. Cal dir que el patró d’estrofes monorrimes
en alexandrins no és propi de la tradició lírica, sinó que procedeix de la tradició èpica
17. Aquest fenomen comprèn des de d’Alòs 1925 fins a Romeu 1958 i 1988.
14