Treball de recerca.pdf - Recercat

XX
229 — N’ermità, eu no sai per qual entenció
230 havets de mi tanta mala cogitació,
231 car ans deu hom haver bona presumpció
232 de hom que no coneix, que mala opinió.
233 E com no vos pensats que a fait qui és tan bo
234 se pusca tot donar home qui pauc ni pro
235 no valla en lo fait? Car, si eu tot mal só,
236 segons que ho requer natura e rasó,
237 tractara lo contrari. E, si Déus me perdó,
238 anc mais en mon coratge entenció no fo
239 que, per haver llausor, parlàs d’aital sermó,
240 car en hom pecador null llaus pot ésser bo. 89
—Ermità, jo no sé perquè em teniu en tan mal concepte, perquè abans s’ha de tenir en
bona consideració que en mala opinió algú que no es coneix. I com és que no penseu
que sigui impossible que un home que no valgui per a res es pugui lliurar enterament a
un fet tan important? Perquè, si jo fos dolent en tot, faria el contrari, tal com ho
demanen la natura i la raó. I que Déu em perdoni, que en el meu cor no hi ha hagut mai
la intenció que parlés d’aquestes coses per rebre’n lloança, perquè cap lloança no pot ser
bona en un home pecador.
89. Ramon es defensa dient a l’ermità que no el coneix prou i que, d’entrada, s’han de tenir les persones
en bona consideració mentre no demostrin el contrari.
50